"Sóc bastant crític amb el sistema", assegura
SITGES (BARCELONA), 8 Oct. (EUROPA PRESS)
El director André Cruz ha debutat aquest dimecres al 47 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges (Barcelona) --patrocinat per Gas Natural Fenosa-- amb la seva primera pel·lícula, l'al·legoria social 'L'altra frontera'.
En una entrevista d'Europa Press, el director de cinema ha descrit la seva primera pel·lícula com "molt eclèctica, transgènere i molt original", i ha concretat que és un drama intimista situat en un context distòpic pròxim a la realitat.
En la pel·lícula, Hannah i el seu fill León s'escapen d'una guerra que ha aïllat el seu país; i intentant creuar la frontera, entren en Terra de Ningú, un camp d'acollida que els proporciona llit i aliment, però que els sotmetrà a un sever sistema opressor obligant-los a competir per la seva permanència en el camp.
El director ha explicat que volia oferir al públic una pel·lícula entretinguda i alhora que generés reflexió: "És una al·legoria del sistema en el qual vivim. Sóc bastant crític amb el sistema", ha explicat Cruz referint-se al capitalisme i a la perversió de valors en el món occidental.
Es tracta d'una metàfora de la societat, en què els personatges d'un costat de la frontera necessiten passar a l'altra banda i per això se sotmeten a una sèrie de proves com en un videojoc per anar superant pantalles per al final "convertir-se en esclaus del sistema" amb referències orwel·lianes i una crítica als mitjans de comunicació.
Tot i això, Cruz reivindica que el missatge és bastant lliure, de manera que cada espectador ha de poder interpretar el missatge a la seva manera i "veure en què se sembla a la seva vida".
PRODUCCIÓ CATALANA
Rodada en català, la cinta està protagonitzada per Ariadna Gil, Biel Montoro i Gonzalo Cunill; en un muntatge català de la nova productora Cinema de Garatge --que regenten Cruz i el productor Luis de la Madrid--, establerts a Barcelona i majoritàriament amb finançament local.
La selecció de Gil com a protagonista respon al fet que buscaven una dona atractiva de 40 anys que pogués interpretar la pel·lícula en català i fos coneguda més enllà de Catalunya: "Li vam enviar el guió i tot ha estat molt ràpid".
"Preteníem que fos una cosa molt 'desprejudiciada' que parlessin en català", ha explicat el director, qui ha convidat a obrir la ment perquè, per exemple, a la 'Guerra de les Galàxies' tots parlen anglès menys els 'ewoks', que parlen en el seu idioma, i no passa res.
Rodat en la "Catalunya bàltica" --l'excapital lituana Kaunas--, ha fet broma, representa un lloc del primer món devastat per un motiu que no s'explica i que podria ser una crisi econòmica, política, ecològica, biològica o ètnica.
Quan li han preguntat per la semblança amb la situació política catalana, Cruz ha assegurat: "Per aquí sí que hi ha quelcom semblant: què passaria si allò negatiu del que estem vivint anés a més".
Tot i això, ha assegurat que el film no té res a veure amb el procés sobiranista, i que és circumstancial que la pel·lícula sigui catalana: "Em considero català; he nascut al Brasil; els meus avis són d'una banda japonesos i de l'altre manxecs", ha explicat.
A més, ha apuntat que "les pitjors fronteres són les ideològiques i les de classe, sobretot, ja que impedeixen la lliure circulació de les persones".
Després de la seva primera pel·lícula, que li ha resultat "llarga" de fer, el director compta ja amb quatre projectes en ment de ciència-ficció, drama minimalista i terror, tot i que esperarà a veure l'acollida d'aquesta entre el públic.
