David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Planteja un "gir en les polítiques públiques" amb acompanyament professional
BARCELONA, 7 juny (EUROPA PRESS) -
L'ampliació de recursos assistencials a persones sense llar no redueix de forma "significativa" el nombre de persones que dormen al carrer en ciutats europees i d'Estats Units, segons es desprèn d'un informe elaborat per l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).
L'informe destaca que aquest fet evidencia que el sensellarisme no és solament una qüestió de falta de serveis sinó que hi ha causes "estructurals" que impedeixen l'accés a l'habitatge a cada vegada més col·lectius.
Així, suggereix un "gir en les polítiques públiques" per passar d'un enfocament centrat en el refugi i l'atenció d'emergència a un model basat en l'acompanyament professionalitzat i multidisciplinari, la coordinació i la complementarietat entre serveis socials, serveis sanitaris i altres sistemes de protecció.
En aquest sentit, destaca la necessitat de "intervencions especialitzades" davant de la complexitat a la qual s'enfronten les persones sense llar i assenyala que l'acompanyament és efectiu en la mesura que es converteix en una estratègia relacional que busca proveir els suports adequats al moment vital i necessitats de la persona.
Per això, defensa que la prevenció del sensellarisme ha de ser "multinivell i estratègica", de manera que integri polítiques socials, d'habitatge i acompanyament.
EVIDÈNCIES SEGONS TIPUS DE POLÍTIQUES
En l'àmbit de l'allotjament temporal l'informe detalla que, segons l'evidència existent, l'acolliment de baixa exigència permet una sortida ràpida de les situacions de carrer, un resultat que s'aconsegueix si no s'exclou a persones amb addiccions i sota una perspectiva de reducció de danys.
D'altra banda, els centres residencials amb suport social permeten millorar l'estabilitat residencial, sempre que es presti un suport intensiu i no condicionat.
Pel que fa a l'acompanyament social, realitzar intervenció social al carrer genera un vincle amb els serveis de les persones en situació de carrer, alguna cosa que l'informe relaciona amb transmetre credibilitat i transparència, reduir la càrrega burocràtica i permetre autonomia en la presa de decisions, així com oferir atenció social i sanitària.
PREVENCIÓ
Sobre les polítiques de prevenció del sensellarisme exposa diversos tipus d'intervencions, entre les quals les metodologies d'acompanyament, que facilita trajectòries de sortida de situacions de carrer i la detecció precoç amb intervenció amb famílies en risc de pèrdua d'habitatge, alguna cosa que evita el sensellarisme i l'entrada en refugis de famílies.
D'altra banda, el suport social i provisió d'habitatge en processos de desinstitucionalització i dones supervivents de violència masclista també eviten el sensellarisme i si es proveeix habitatge a llarg termini o de forma definitiva porta a una estabilització residencial.
