El director Jordi Agustí aposta per un cànon més progressiu però descarta canvis el 2014
BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aconseguit reduir el seu deute un 28,5%, que ha tancat el 2013 amb 1.000 milions d'euros respecte dels 1.400 del 2010, pel que confia a poder emprendre les inversions del Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (Psaru) a partir del 2017, amb un cost aproximat de 800 milions d'euros.
El director de l'empresa pública, Jordi Agustí, ha explicat que el bon ritme en la reducció del dèficit --des del 2011 reflecteix un saldo positiu-- atorga a l'agència "certa possibilitat negociadora" amb els bancs, després d'uns retorns anticipats empresos gràcies a les successives pujades del cànon, i que posposen fins al 2017 o 2018 la recuperació de la capacitat inversora.
Agustí ha assistit a la presentació d'un informe sobre infraestructures hidràuliques del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), òrgan consultiu de la Generalitat, on ha explicat que l'ACA està definint el nou Psaru, que preveurà invertir 200 milions d'euros en estructures ja existents i altres 600 milions en un miler nou de sistemes, el que permetrà ampliar la depuració de les aigües des del 96% de la població actual a la pràctica totalitat del territori.
El director de l'agència ha indicat que la crisi ha obligat a retallar fins al 30% la despesa interna, el que ha generat "cert estrès" --més enllà del relleu de Leonard Carcolé, el procés de privatització de la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) i la possibilitat d'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que finalment no va cristal·litzar--, tot i que ha assegurat que no es preveuen canvis en la composició del cànon per a aquest any, amb una estructura que ja està aprovada en els pressupostos del Govern.
Agustí sí ha considerat que l'estructura del cànon per trams de consum "possiblement no és l'adequada" i hauria de ser més progressiva, potser amb un sistema de repercussió per metre cúbic i una altra part fixa, tot i que ha afegit que després d'un any en el qual els comptes de la Generalitat es van prorrogar no era prudent canviar l'estructura de l'impost, ja que això hauria de fer-se de comú acord amb tots els actors del sistema.
Preguntat sobre la possible concessió a empreses privades de la gestió de les 450 depuradores que existeixen a Catalunya, Agustí ha ratificat que aquesta possibilitat segueix en estudi, i ha defensat la necessitat de solucionar una disfunció històrica i canviar un model "esgotat", ja que els ajuntaments tenen la competència en el sanejament d'aigües però la planificació i les inversions les emprenen les administracions autonòmiques, ha explicat.
SERVEI DEFICITARI
L'informe del Ctesc, que ha estat presentat pel president de la institució, Josep Maria Rañé, i explicat per la ponent Alba Cañas, evidencia que el preu que paguen els ciutadans per l'aigua "continua deficitari", tot i que el consum urbà ha caigut un 20% entre 2005 i 2011 i l'àrea metropolitana de Barcelona és una de les zones del món que menys aigua gasta de tot el món.
La raó d'aquest desfasament, segons el Ctesc, són les inversions empreses a partir del 2008, quan Catalunya va travessar una important sequera i es va fer evident la capacitat de modernitzar les infraestructures, tot i que el percentatge que representa el cànon sobre els comptes de l'ACA ha passat del 30% al 59,3% entre 2011 i 2012.
L'informe indica que el subministrament d'aigua a Catalunya és deficitari en un 49% en el clavegueram, un 24,2% en el proveïment en alta i un 22,5% en el sanejament, per la qual cosa "el model de finançament està esgotat" i caldria redefinir-lo, també incloent aspectes socials, ha assegurat Cañas.
EL 69% EN AGRICULTURA
Catalunya va gastar el 2011 uns 2.373 hectòmetres cúbics, dels quals un 69% es va destinar a usos agrícoles, un 20% urbans i un 11% industrials, en un context que ha estat pionera en l'aplicació de la directiva europea de l'aigua i, malgrat els problemes de finançament, "ha fet els seus deures", ha indicat Agustí.
Entre les assignatures pendents, l'informe indica la possibilitat de modernitzar més els sistemes de regadiu; una distribució de competències entre administracions més clara --la ponent ha apuntat a la dualitat entre conques internes i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE)--, i la revisió del pla de conca, actualment en curs.
