Publicat 31/03/2014 14:13

Vall d'Hebron implanta amb èxit una vàlvula coronària a una embarassada a través de la femoral

El Vall d'Hebron implanta una válvula coronaria a una embarazada para ser madre
EUROPA PRESS

BARCELONA, 31 març (EUROPA PRESS) -

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha implantat amb èxit una vàlvula coronària a una embarassada en la setmana 22 de gestació que després ha aconseguit ser mare, una intervenció pionera perquè l'accés al ventricle esquerre s'ha fet a través de l'artèria femoral sense que el fetus hagi patit danys.

El cap del Servei de Cardiologia del centre, David García-Dorado, ha explicat en roda de premsa que la dona presentava un embaràs d'alt risc perquè ja havia estat operada dues vegades amb anterioritat --amb 12 mesos de vida i 22 anys--, per la qual cosa els metges van optar per implantar-li una vàlvula biològica a l'interior d'una altra que presentava un cert deteriorament i que era difícil que suportés l'esforç de la gestació i el part.

El Vall d'Hebron ha implantat 140 vàlvules aòrtiques d'aquest tipus des del 2007 en el marc del programa Tav, vuit d'elles a l'interior d'altres vàlvules biològiques amb cert deteriorament --'valve in valve'--, i la novetat està en el fet que per primera vegada al món s'ha practicat aquesta tècnica amb una dona embarassada, que va donar a llum el gener mitjançant una cesària.

Catalina, la mare de la criatura, ha destacat la seva felicitat per aconseguir ser mare als 28 anys, una possibilitat que estava contraindicada per l'estenosi aòrtica severa que patia, i que en altres casos anteriors en els que no existia la possibilitat d'operar a través de la femoral acabava amb la mort del fetus en un mínim d'un 30% dels casos.

"Mai havia volgut tenir fills fins que em van dir que potser no podria" ha resumit la dona, qui ha destacat la seva esperança des del primer moment perquè tot sortís bé, s'ha mostrat molt agraïda amb l'equip del centre i ha apuntat, amb el seu nadó en braços, que ha valgut la pena provar-ho.

García-Dorado ha explicat que la cirurgia coronària implica haver de connectar el pacient a sistemes de ventilació i circulació sanguínia extracorpòria, una cosa que representa un "risc enorme" sobretot per al fetus, mentre que la nova tècnica suposa una solució innovadora i, com s'ha demostrat, factible per aconseguir que l'embaràs arribi a bon port.

La cardiòloga de la unitat Integrada de Cardiopaties Congènites de l'Adolescent i l'Adult dels hospitals Vall d'Hebron i Sant Pau, Teresa Subirana, qui ha atès la dona des que va néixer amb una cardiopatia congènita fa 28 anys, ha recordat que les vàlvules coronàries es degeneren amb major rapidesa en cas d'embaràs.

INTERVENCIÓ PREVENTIVA

Així ha passat en el cas de Catalina, que malgrat presentar una situació "sempre asimptomàtica" de la seva malaltia precisava d'una intervenció preventiva per salvaguardar la seva vida i la del fetus, per la qual cosa l'equip del centre va optar per aquesta tècnica innovadora, sobre la qual ja existia suficient experiència --no en embarassades--.

Tot i això, Subirana ha recordat que la nova vàlvula biològica no durarà sempre i, tot i que la mare està "contentíssima", ha reconegut que no està indicat un nou embaràs pel dany extra que podria patir la pròtesi, ja que la dona haurà de sotmetre's previsiblement en un futur a una operació quirúrgica per a l'implant d'una vàlvula mecànica més duradora.

El primer mecanisme extensible situat al cor a través de la femoral es va col·locar a escala mundial el 2004, pel que és d'hora per conèixer el seu funcionament a llarg termini, tot i que els experts han augurat l'extensió d'una tècnica que, en un primer moment, es va dissenyar per a pacients d'edat avançada amb risc vital per enfrontar-se a una operació quirúrgica tradicional.

L'obstetre de la Unitat d'Embaràs d'Alt Risc, María Goya, ha explicat que la mare ha estat objecte d'un seguiment multidisciplinari des del primer moment, i malgrat que el risc per al nadó de patir una cardiopatia era d'un 6% davant de l'1% de la població normal, a causa dels antecedents materns, totes les proves practicades han garantit el seu benestar.

Goya ha reconegut que el part vaginal hagués estat ideal, però el desconeixement sobre com podia comportar-se la pròtesi sotmesa a aquesta feina va portar a l'equip mèdic a practicar una cesària a la setmana 37, el que va permetre el naixement d'un home de 2,8 quilograms de pes que ha estat donat d'alta als cinc dies.

El cap de la Unitat d'Hemodinàmica, Bruno García, ha explicat per la seva part que la vàlvula biològica transcatéter, fabricada a base de pericardi de boví, aconsegueix desplaçar cap a la paret la vàlvula instal·lada prèviament i que pateix deteriorament, el que garanteix el correcte funcionament del cor del pacient.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés