BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha demanat aquest divendres perdó pels "errors" que els membres de l'Església han pogut cometre, després de la polèmica aixecada arran de la beatificació de 522 màrtirs del segle XX el 13 d'octubre a Tarragona.
"Dels errors que els membres de l'Església hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, els bisbes humilment demanem perdó", ha dit en una trobada amb els mitjans, i ha recordat que el 2005 els bisbes catalans ja van demanar perdó en el document 'Al servei del poble cristià', però ha refusat referir-se només al període franquista.
"Per demanar perdó per fets concrets cal fer un estudi històric", segons el cardenal, que admet que la seva petició és genèrica, al·legant la necessitat de portar a terme un procés històric per la falta de dades, donada, en part, per la proximitat dels fets.
Sobre el franquisme, ha assenyalat que va ser un règim llarg, i demanar un "perdó objectiu i de coses concretes" requereix estudis, que veu com una tasca molt complexa que necessita anys perquè siguin objectius.
"Aquest perdó inclou tot el que s'ha pogut fer malament", especialment els errors més recents, ha intentat clarificar el cardenal a la presentació del seu llibre 'Cristians en la societat del diàleg i de la convivència' (Romana) i de la seva carta pastoral per al curs 2013-2014 al voltant a la fe.
DEMANAR PERDÓ "TOTS"
"Aquesta virtut de demanar perdó hauria de ser més universal, l'hauríem de tenir tots, perquè es van fer coses molt greus", ha dit, i ha ressaltat que els bisbes han elevat aquesta petició de manera constant.
"Ens hem de perdonar tots", ha demanat Sistach, que opina que, una vegada s'arribi a aquest perdó mutu, caldrà passar pàgina; del contrari, aquesta situació no acabaria mai.
CONSERVACIÓ DEL CATALÀ
Sistach destaca l'importància de l'Església en la conservació del català durant el franquisme, tenint en compte que aquesta llengua estava prohibida, però en les esglésies es parlava en aquest idioma.
El seu llibre recull 15 conferències sobre la convivència en una societat plural, i parla especialment del diàleg i recepta proximitat, contra un món cada vegada més anònim i individualista.
L'obra repassa temes relacionats amb la participació dels cristians a la societat civil, la relació de l'Església i l'Estat, abordant el concepte de laïcitat, i utilitza també l'eix de la basílica de la Sagrada Família com una gran obra d'art que invita a l'oració, ha explicat l'editora, Mari Carmen Magallón.
DRET A DECIDIR
Sobre el procés sobiranista català i la consulta sobre la independència, Sistach s'ha limitat a parlar del dret a decidir en general: "El 'dret a decidir' és conèixer la voluntat del poble, i la doctrina social de l'Església ho permet".
"Les concrecions dependran dels ciutadans cristians i no cristians que hauran de prendre l'opció pertinent", ha indicat Sistach, per a qui els cristians no haurien de quedar-se a casa, sinó ser més actius a l'àmbit polític, econòmic, social i cultural.
