BARCELONA 28 maig (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha celebrat que els partits catalans que donen suport al la immersió lingüística --tots menys PP i C's-- hagin aparcat aquest dimarts "les discrepàncies del dia a dia" per intentar que la Lomqe no s'apliqui a Catalunya, ja que han recolzat les quatre modificacions de la llei presentades pel Govern.
En roda de premsa després de la reunió que el Govern ha mantingut amb aquests partits i el Consell Escolar de Catalunya, la consellera ha subratllat l'estratègia conjunta assolida pels grups, que han compartit el diagnòstic que la Lomqe no convé i és "inaplicable" a Catalunya.
Rigau ha alertat que, si el Congrés acaba aprovant la reforma educativa impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, Catalunya "perdria la capacitat de dirigir el sistema educatiu", pel que fa a la planificació, l'ordenació, l'avaluació i la separació dels alumnes per raó de llengua.
"S'ha fet el treball que feia falta fer", ha continuat Rigau, que ha posat de manifest que la Lomqe és una llei que no convé a Catalunya des del punt de vista de l'autogovern, la llengua, la perspectiva pedagògica, la social i l'europea.
Ha reiterat que la llei educativa feriria la llengua i l'autogovern català, i ha deplorat que una llei orgànica com és la Lomqe anul·li les competències autonòmiques previstes per l'Estatut, fet que suposa una "agressió molt forta i atrevida" que podria provocar que en cinc anys els nens catalans ignoressin el nom de les comarques, els rius, la història, les institucions i els poetes catalans.
La consellera ha repassat la proposta traslladada als partits en relació amb tornar les competències a la Generalitat sobre la definició del currículum i l'avaluació de les matèries, defensant que les comunitats dissenyin el 55% de les assignatures i les puguin avaluar totes.
El text també defensa que siguin l'Estatut i les lleis educatives les que determinin l'ús del català com llengua vehicular en les escoles catalanes: "Pel que fa a l'ús de la llengua pròpia o cooficial com llengua vehicular, s'atendrà al que preveu en els seus respectius Estatuts d'Autonomia i lleis d'educació".
Una altra de les propostes s'ha centrat a modificar els articles en relació amb les titulacions de final d'ESO al rebutjar que hi hagi dos tipus de graduat --un tingui una categoria inferior--, ja que podria dividir-se el col·lectiu d'alumnes que ara superen la Secundària, que es troba al 80,5% i la Generalitat espera que arribi al 85%, com fixa la UE.
En tercer lloc, ha esmentat la capacitat d'avaluar interna i externament el sistema educatiu a través del Consell d'Avaluació Superior, participant amb l'Estat en la mostres de seguiment educatiu a nivell estatal.
RELIGIÓ I CONCERTS
En relació amb la matèria de religió, que s'haurà d'aprovar per rebre beques, Rigau ha admès que hi ha hagut un "punt de discrepància", però ha insistit que hi ha hagut consens polític a la resta d'àmbits.
Sobre els concerts a les escoles, que ICV-EUiA i PSC han demanat que retiri i dediqui a beques menjador, la consellera ha recordat que tenen una durada de quatre anys i que han estat concedits pel tripartit.
