OVIEDO, 21 maig (EUROPA PRESS) -
L'humorista gràfic argentí Joaquín Salvador Lavado Tejón, més conegut com a 'Quino', creador de la tira còmica Mafalda, ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2014.
Aquesta candidatura ha estat proposta per Rafael Puyol Antolín. A aquest Premi optaven 22 propostes de 14 nacionalitats, entre les quals es trobaven la periodista congolesa Caddy Adzuba i el filòsof espanyol Emilio Lledó.
Joaquín Salvador Lavado Tejón, conegut internacionalment com a Quino, va néixer a Mendoza (Argentina) el 1932. Fill d'andalusos emigrats a l'Argentina el 1919, va descobrir la seva vocació de mà del seu oncle Joaquín Tejón, pintor i dissenyador gràfic, i va iniciar amb 13 anys els estudis de Belles Arts en la seva ciutat natal.
Els va abandonar el 1949, decidit a dedicar-se a les historietes i a l'humor. El 1954 va publicar la seva primera pàgina i, des d'aleshores, ha publicat les seves vinyetes, dibuixos i historietes en diaris i revistes d'Amèrica i Europa. Amb el cop d'Estat a l'Argentina del 1976, Quino es va exiliar a Milà. El 1990 va adoptar la nacionalitat espanyola i ha alternat residència també entre Madrid i Buenos Aires.
Reconegut com un dels més destacats humoristes gràfics de l'àmbit internacional, Quino va arribar a la fama amb les tires de Mafalda. Aquest personatge havia nascut per a una campanya publicitària frustrada, poc després que publiqués el seu primer recopilatori, Món Quino (1963). La primera historieta de Mafalda es va publicar el 29 de setembre del 1964 en el setmanari Primera Plana de la capital argentina. En la sèrie Mafalda, Quino va reflectir el món dels adults vist des dels ulls d'un grup de nens.
La protagonista era una nena preguntona, intel·ligent, irònica, inconformista, preocupada per la pau i els drets humans, que odia la sopa i estima els Beatles. Les històries d'aquest personatge contestatari, que va arribar a Europa el 1969 de la mà del Premi Príncep d'Astúries Umberto Eco, que la va definir com una "heroïna colèrica", s'han traduït a quinze idiomes i s'han publicat en diaris i revistes de tot el món.
El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la. Tot i això, l'interès per Mafalda ha seguit vigent fins a l'actualitat, amb els seus llibres imprimint-se una i una altra vegada i adaptant-se a les noves tecnologies, disponibles en format digital.
HUMOR MÉS ÀCID I NEGRE
Des que va deixar de dibuixar Mafalda, Quino es va lliurar a un humor més àcid i negre, destinat a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d'humor. Entre els més recents es troben Qué presenti impresentable! (2005), L'aventura de menjar (2007) i Qui va aquí? (2013). Aquest últim és una reflexió sobre les pors actuals, a través de les seves últimes publicacions en mitjans, a més d'alguns inèdits i alguns dels seus escassos dibuixos en color.
Durant els seus últims anys en actiu, Quino ha publicat sobretot en el diari Clarín. Només ha dibuixat un altre cop Mafalda per a campanyes a petició d'organitzacions com l'Unicef o el Govern argentí. Així ho va fer després del fallit cop d'Estat del 1987 contra el president Raúl Alfonsín -Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1985-, quan va dibuixar Mafalda dient: "Sí a la democràcia! Sí a la justícia! Sí a la llibertat! Sí a la vida!". El 1993 es van adaptar les tires de Mafalda a dibuixos animats i el personatge ha estat present en certàmens i festivals de còmic i humor de nombrosos països.
El 2014, amb motiu del 50è aniversari de Mafalda, el Festival Internacional de la Historieta d'Angulema (França) va retre homenatge a Quino i va recrear en l'exposició Mafalda, una nena de 50 anys l'entorn del personatge i dels seus companys a mida natural. Una altra mostra commemorativa homònima s'exposarà al llarg de tot l'any en sales de diversos països, incloent la seu de la Unesco a París, per a la commemoració del Dia Mundial del Llibre. Ciutadà Il·lustre de Mendoza i Buenos Aires i catedràtic honorífic d'Humor Gràfic de la Universitat d'Alcalá de Henares, Quino ha rebut nombrosos premis.
Entre ells, es troben el d'Humorista Gràfic de l'Any del Saló Internacional de Mont-real (1982), dos Konex de Platí d'Arts Visuals-Humor Gràfic (1982 i 1992) i el Konex Especial (2012), l'Iberoamericà d'Humor Gràfic Quevedos (2000) i el Romics d'Or (Roma, 2011).
