ESTOCOLM 8 oct. (EUROPA PRESS) -
Francois Englert i Peter W. Higgs, els científics que van teoritzar el Bosó de Higgs, han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física 2013, segons ha anunciat aquest dimarts la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències a Estocolm.
El jurat ha atorgat el premi als dos investigadors per ser els descobridors "d'un mecanisme que contribueix a la comprensió de l'origen de la massa de les partícules subatòmiques", una troballa que s'ha "confirmat fa poc" a través dels experiments elaborats en l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN).
Higgs i Englert (aquest al costat del mort Robert Brout) van formular el 1964, de manera independent, l'existència de la partícula subatòmica a l'origen de la massa d'altres partícules, que s'ha conegut amb el nom de 'bosó de Higgs' o 'bosó escalar'.
La publicació dels treballs de Englert i Brout, d'una banda, i Higgs, d'una altra, als quals van seguir els d'altres, descrivint el mecanisme de ruptura de simetria a l'àmbit de la teoria quàntica de camps, va suposar una fita i van proporcionar un element clau per completar el Model Estàndard de la física de partícules -la taula periòdica del món subatòmic i les seves regles, que expliquen el funcionament de l'univers-.
Gairebé 50 anys després, el 4 de juliol de 2012, l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) va confirmar, mitjançant l'experimentació al gran colisionador d'hadrons (LHC) en què van participar uns 3.000 científics, l'existència d'aquesta partícula. Aquesta troballa, que ha estat considerada el major descobriment en la història de la comprensió de la naturalesa, permet apuntar a l'observació d'allò succeït immediatament després del Big Bang.
En aquell temps, Higgs va admetre que ja s'estava preparant per guanyar el Premi Nobel de Física, tot i que assegurava que era un repte difícil perquè el comitè és "conservador per entendre aquesta teoria". El científic va reconèixer en diverses entrevistes que el Bosó ha "canviat radicalment" la seva vida i que, als seus 83 anys, és requerit més que mai en conferències de tot el món per explicar la seva teoria sobre la partícula.
El mes de maig passat els dos físics, al costat del CERN, van ser també guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la troballa del bosó.
FÍSIC BRITÀNIC
Peter Higgs (Newcastle upon Tyne, el Regne Unit, 20 de maig del 1929) va estudiar Física al King's College de la Universitat de Londres, on es va doctorar el 1954. Aquest any es va traslladar a la Universitat d'Edimburg, on va iniciar la seva tasca docent i investigadora i, llevat d'un parèntesi de quatre anys a Londres, va desenvolupar tota la seva carrera, aconseguint la càtedra de Física Teòrica el 1980.
Des del 1996 és catedràtic emèrit de la Universitat d'Edimburg. "Broken Symmetries, Massles Particles and Gauge Fields", publicat el setembre del 1964 a Physics Letters, i "Broken Symmetries and the Masses of Gauge Bosons", un mes després en Physical Review Letters, són els articles en els quals Higgs va exposar la seva teoria sobre l'existència del bosó escalar.
Membre de la Royal Society d'Edimburg, de la Royal Society de Londres i membre honorífic de la Royal Scottish Society of Arts i de la Saltire Society, Peter Higgs ha rebut graus honoraris de les universitats de Bristol, Edimburg, Glasgow, Swansea, Cambridge, Heriot-Watt, del King's College de Londres i de l'University College de Londres.
Higgs ha rebut nombrosos reconeixements per les seves aportacions a la física, entre els quals destaquen el High Energy and Particle Physics Prize, que se li va concedir al costat de Brout i Englert la Societat Europea de Física en 1997; el Wolf Prize de Física, compartit amb Brout i Englert (Israel, 2010); el Sakurai Prize de la Societat Física Americana, compartit amb Brout, Englert, Guralnik, Hagen i Kibble (2010); el Premi Nonino (Itàlia, 2013) i la Medalla Edimburg del Festival Internacional de Ciència de la capital escocesa, compartit amb el CERN (2013).
INVESTIGADOR BELGA
François Englert (Bèlgica, 6 de novembre de 1932) es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat Lliure de Brussel·les el 1958 i es va doctorar l'any següent. Investigador associat (1959-1960) i professor assistent (1960-1961) a la Universitat de Cornell (EUA), el 1961 va començar a ensenyar a la Universitat Lliure de Brussel·les, on també va dirigir el Grup de Física Teòrica des del 1980.
Des del 1998 és catedràtic emèrit i, actualment, està vinculat amb l'Institut d'Estudis Quàntics de la Universitat Chapman de Califòrnia. L'agost del 1964 va publicar amb Robert Brout l'article "Broken symmetry and the mass of gauge vector mesons", en què teoritzaven el mecanisme de ruptura de simetria que implicava la presència de la partícula fonamental o bosó escalar.
Doctor 'honoris causa' per les universitats de Mons-Hainaut (Bèlgica) i Lliure de Brussel·les, entre d'altres reconeixements acadèmics, Englert ha rebut, a més dels guardons compartits ja esmentats, el Premi Wetrems de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Real Acadèmia de Bèlgica i el Premi Francqui de Ciències Exactes (Bèlgica, 1982).
