BARCELONA, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) entre 2004 i 2007, Carles Manté, ha exhibit la seva trajectòria en la sanitat pública durant més de vint anys per remarcar el seu compromís amb el sistema, i alhora ha confiat a sortir indemne del cas Innova, en què està imputat pel presumpte desviament de fons a favor seu des d'aquesta empresa municipal de Reus (Tarragona).
"Espero que al final del trajecte judicial quedi tot aclarit i restituïda la pèrdua d'honorabilitat que ha comportat tot aquest embolic", ha assenyalat aquest dilluns a la comissió del Parlament que investiga la gestió sanitària, després d'admetre que les successives informacions sobre les suposades irregularitats que hauria comès al final de la seva vida professional li han comportat un sofriment que no desitja a ningú.
Manté està imputat al costat de l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS) i exdirector general d'Innova, Josep Prat, per presumptes delictes de malversació, estafa i tràfic d'influències, entre d'altres; i tots dos van ser detinguts durant unes hores el febrer d'aquest any en el marc d'aquest cas, que es troba sota secret de sumari.
L'exdirector del CatSalut durant el primer Govern tripartit, que a diferència de Prat ha comparegut a la comissió sense el seu advocat, ha rememorat la seva trajectòria professional, i ha defensat que mai ha treballat per a cap empresa privada, exalçant el treball que va fer per capitalitzar uns centres de l'ICS "deixats de la mà de Déu", millorar la participació de la població en el sistema sanitari i reduint la desviació de la despesa en farmàcia, entre d'altres.
Manté ha explicat que, quan l'exconsellera de Salut de la Generalitat Marina Geli li va rellevar al capdavant del CatSalut, va decidir crear l'empresa unipersonal CCM Estratègies i Salut per fer tasques de consultoria durant els quatre últims anys de vida professional, abans de jubilar-se.
Durant aquest temps va treballar sobretot per a Innova, activitat que li va reportar uns ingressos d'aproximadament 13.000 euros mensuals, ha admès, el que ha justificat per la seva vàlua personal com analista fruit dels seus "30 anys d'experiència en reformes sanitàries i models organitzatius", fins que la relació laboral va acabar el 2011 amb el canvi de govern municipal a Reus.
Manté ha explicat que la seva relació laboral amb Innova no ha estat la de treballador normal perquè aspirava a conservar un sou elevat després del seu pas pel CatSalut: "Vaig crear aquesta societat i el grup Innova va poder pagar el que preceptivament tenien previst", ha justificat, subratllant que els 13.000 euros mensuals no eren els seus honoraris, ja que amb aquesta quantitat també es van pagar els impostos de l'empresa.
Preguntat sobre la sospita que les esmentades tasques de consultoria no es van realitzar, Manté ha assegurat que sí que existeix "una constància i presència física" dels diferents documents que va elaborar, malgrat acceptar que el procediment dinàmic del seu treball li va portar a no presentar-los als arxius municipals de Reus, insistint que va rendir comptes a cada moment davant d'Innova, qui li va mostrar la seva satisfacció i va reorientar alguns aspectes per prosseguir el seu quefer diari.
ADMET ENDOGÀMIA
Manté, que ha assegurat que se sent "orgullós" del sistema sanitari públic català, ha animat els diputats a introduir les millores necessàries en el model per evitar que estigui sota sospita, sempre que es mantingui l'equitat d'accés i la qualitat assistencial.
L'exdirector del CatSalut sí ha admès una "profusió de formes públiques" en la prestació de serveis, i ha acceptat que potser existeixin massa organismes, potser poc fiscalitzats.
"Mecanismes de control hi ha, i abandó de funcions també les hi ha hagut", ha afegit, criticant a més que assistir a un consell d'administració d'un consorci, fundació o patronat per escalfar la cadira és molt fàcil, mentre que sol·licitar informació i controlar efectivament les decisions col·legiades és una cosa que "amb el temps potser la gent oblida".
Manté ha considerat a més que a Catalunya la prestació de serveis privada ha perdut terreny els últims anys a favor de la pública, malgrat la intenció de grups d'interessos per revertir això, i ha defensat la reformulació d'aquesta multiplicitat de figures legals per fer més senzill el seu control: "Tenen molta autonomia de gestió que hauria de regular-se", ha constatat.
