Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 12 Jun. (EUROPA PRESS)
L'examen d'Història de la selectivitat ha estat protagonitzat per alguns articles de la Llei de Successió a la Direcció de l'Estat que preveia el relleu de Franco, publicada en el BOE del 1947; un fragment d''Història d'Espanya' de Manuel Tuñón de Lara sobre la dictadura de Primo de Rivera i la seva figura, i una imatge sobre els Fets d'Octubre del 1934 en què apareix l'expresident de la Generalitat Lluís Companys empresonat.
Història i Història de la Filosofia han estat aquest dijous les primeres matèries de la segona jornada de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), de les quals s'examinen 31.000 estudiants catalans, i durant el dia també faran els exàmens de Llengües Estrangeres, Dibuix artístic, Llatí, Matemàtiques, Literatura Castellana i Tecnologia Industrial.
"Tot el món s'esperava que sortís la Mancomunitat 'a mort' per lo del Tricentenari", ha lamentat l'estudiant Dídac, que ha assegurat que en la seva classe havien estudiat molt aquest període que finalment no ha aparegut, però ha celebrat que es preguntin qüestions que poden relacionar-se amb l'actualitat, com la Llei de Successió.
En la pregunta sobre aquesta llei del 1947 --opció B--, els estudiants han descrit el tipus de font, han situat la norma en el context històric i han comentat el contingut dels articles, a més de respondre qüestions sobre el règim franquista, escollint un d'aquests dos períodes: des del final de la Guerra Civil fins al final de la II Guerra Mundial, o bé des d'aquesta fins a la mort del dictador.
En aquesta opció també s'han enfrontat amb una fotografia com a font documental, en què apareix Lluís Companys a la presó al costat d'altres dirigents polítics; en aquest cas, els estudiants han explicat la conflictivitat social i política en la Catalunya de la Segona República, fent referència als motius que van provocar els Fets d'Octubre.
També ha sortit una pregunta sobre la trajectòria d'ERC, la Lliga Catalana, la Confederació Nacional del Treball i la Federació Anarquista Ibèrica.
En l'opció A, sobre la dictadura de Primo de Rivera, els alumnes han hagut de descriure el tipus de font del fragment, situar-lo en el context històric i detallar tres característiques del personatge; i en la pregunta dos, han explicat les causes que van portar la dictadura, les polítiques repressives que es van aplicar, l'obra de govern i els factors que van conduir al final del règim, i també han valorat l'impacte de la I Guerra Mundial a Espanya, precisant aspectes polítics econòmics i socials.
Com segona activitat, han hagut de relatar la situació de Catalunya durant la Guerra Civil, esmentar l'etapa revolucionària, les col·lectivitzacions, l'economia de guerra, els refugiats i les condicions de vida de la rereguarda, a més de comparar la situació política dels bàndols republicà i franquista durant la Guerra Civil --els dos tipus d'estat, les condicions de vida i la repressió en les respectives rereguardes--.
LOCKE O DESCARTES
En Història de la Filosofia, els estudiants han hagut d'escollir entre l''Assaig sobre l'entesa humana' de John Locke, i 'Meditacions metafísiques', de René Descartes, un filòsof que ja va sortir en les proves de l'any passat, com han assenyalat a Europa Press algunes professores, que ho han celebrat perquè els estudiants ho portaven més preparat.
Tot i això, l'estudiant Mireia ha preferit escriure sobre Locke, ja que Descartes "has de saber molt la seva filosofia perquè és molt extensa", i ha afegit que la prova li ha semblat difícil, però es podia fer si s'havia estudiat.
"M'ha anat bastant bé. He escollit Descartes perquè Locke no m'ho havia mirat", ha dit, en canvi, Arian, que ha remarcat que ve preparat a la selectivitat perquè en el seu col·legi han fet un examen al mes d'una hora i mitja per entrenar-se, de manera que ha qualificat les proves d'assequibles.
Les activitats de Filosofia han consistit a explicar en 60-100 paraules les idees principals dels textos filosòfics i com es relacionen; indicar el significat d'expressions com a 'principis bàsics' i 'inherent a l'ànima' --Locke-- o bé 'extensió' i 'geni maligne' --Descartes--; reflexionar sobre aspectes de sengles pensaments, i preguntes de raonament.
