Publicat 24/11/2014 17:12

Juan Goytisolo, Premi Cervantes 2014

Juan Goytisolo
AMAYA AZNAR

MADRID, 24 nov. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor barceloní Juan Goytisolo Gay ha estat guardonat, per majoria i després de set successives votacions, amb el Premi Cervantes 2014, reconeixement que atorga cada any el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i que està dotat amb 125.000 euros.

El jurat d'aquest premi ha destacat la seva "capacitat indagatòria en el llenguatge" i les "propostes estilístiques complexes, desenvolupades en diversos gèneres literaris; per la seva voluntat d'integrar les dues ribes, la tradició heterodoxa espanyola i per la seva aposta permanent pel diàleg intercultural".

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha anunciat aquest dilluns als mitjans de comunicació el nom del guanyador del Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes, considerat el Premi Nobel de les lletres castellanes, que l'any passat va rebre l'autora mexicana Elena Poniatowska.

El 23 d'abril del 2015, dia en què es commemora la mort de Cervantes, l'escriptor rebrà aquest guardó durant una cerimònia que, com és habitual, tindrà lloc a la Universitat d'Alcalá de Henares i que per primera vegada estarà presidida pels Reis Felip i Letícia.

Wert ha comunicat per telèfon la decisió al premiat amb prou feines 20 minuts abans de fer-se públic; Goytisolo és a Marràqueix i, segons ha indicat el ministre, es troba afectat d'un refredat.

José Manuel Caballero Bonald, guardonat el 2012 i membre del jurat, ha felicitat l'escriptor durant la comunicació de la decisió: "A Juan Goytisolo pel premi i al Cervantes per Juan Goytisolo. Estic satisfet, complagut, és un premi oportú i en tots els sentits ben donat", ha assenyalat.

Segons la seva opinió, el guardonat representa "una de les cimeres de la literatura espanyola, sobretot des de la immediata postguerra", i ha sabut evolucionar des d'un realisme social a una indagació en el llenguatge que l'ha portat a ocupar un espai ineludible en el desenvolupament de la literatura espanyola contemporània.

Caballero Bonald n'ha subratllat la personalitat, preocupada per l'"heterodòxia", per la tradició heterodòxia i pel "diàleg amb diferents cultures del Mediterrani".

"UNEIX DUES RIBES"

Per la seva banda, Elena Poniatowska, premiada el 2013, ha destacat que és una festa atorgar el premi a Goytisolo, a qui els mexicans coneixen "des que era molt jove".

Ha estat un gran amic que, segons ha posat de manifest, "uneix dues ribes: la de l'Amèrica Llatina amb l'europea, Mèxic amb Espanya i també el món àrab amb Espanya i amb Amèrica Llatina".

Amb ell, Poniatowska va visitar les Piràmides de Tehuacan que, segons ha explicat, l'escriptor va explicar que li havia resultat "més difícil que una nit d'amor". "És un home en qui es pot confiar per la seva autenticitat. A vegades és tan autèntic com la duquessa d'Alba", ha fet broma.

El jurat ha estat format per José Manuel Caballero Bonald, autor guardonat en l'edició del 2012; Elena Poniatowska, autora guardonada en l'edició del 2013; Soledad Puértolas Villanueva, designada per la Real Academia Española; Inmaculada Lergo Martín, per l'Acadèmia Peruana de la Llengua; Fernando Galván Reula, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i Carmen de Benavides.

També per la Unió d'Universitats de l'Amèrica Llatina (UDUAL); Julio Martínez Mesanza, pel director de l'Institut Cervantes; Mercedes Monmany, pel ministre d'Educació, Cultura i Esport; Fernando Segú y Martín, per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Jaime Reynaldo Iturri Salmón, per la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELAP); i Elizabeth Marcela Pettinaroli, per l'Associació Internacional d'Hispanistes.

Teresa Lizaranzu, directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, ha actuat com a secretària (amb veu però sense vot); i com a secretària d'actes (amb veu però sense vot) Mónica Fernández, sotsdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyola.

BIOGRAFIA

Juan Goytisolo Gay (Barcelona, 1931) ha viscut des de molt jove fora d'Espanya: el 1956 es va instal·lar a París, on va treballar com a assessor literari de l'editorial Gallimard; el 1969 es va traslladar als Estats Units on va ser professor a la Universitat de La Jolla de Califòrnia; i després a Boston i Nova York.

Resideix a Marràqueix (Marroc), i les seves primeres novel·les, 'Juegos de manos' (1954), 'Duelo en el paraíso' (1955), o la trilogia formada per 'El circo' (1947), 'Fiestas' (1958) i 'La resaca' (1958), es consideren adscrites al realisme crític.

Tot i això, a partir de la trilogia formada per 'Señas de identidad', 'Reivindicación del conde don Julián' (avui 'Don Julián') i 'Juan sin Tierra', es produeix un punt de ruptura en la tradició literària espanyola fins ara.

Des d'aleshores, no ha deixat d'explorar vies noves i ha publicat novel·les com 'Makbara', 'Paisajes después de la batalla', 'Las virtudes del pájaro solitario', 'La cuarentena', 'La saga de los Marx', 'El sitio de los sitios', 'Carajicomedia' o 'Telón de boca'.

Durant els anys vuitanta va publicar els seus dos llibres autobiogràfics, 'Coto vedado' i 'En los reinos de taifa'. És també autor d'assajos com 'El furgón de cola', 'Blanco White', 'Contracorrientes', 'Crónicas sarracinas' o 'Aproximaciones a Gaudí en Capadocia'.

Alhora, destaquen les seves col·laboracions periodístiques, que s'han recollit a 'Pájaro que ensucia su propio nido' i 'Contra las sagradas formas'. Va viure de prop els conflictes de Bòsnia i Txetxènia, entre els anys 1993 i 1996, cosa que es va traduir en una sèrie de reportatges publicats al diari 'El País'.

Entre d'altres premis, ha rebut el Premi d'Assaig i Poesia Octavio Paz el 2002, el Premi Juan Rulfo el 2004, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2008, el Premi de les Arts i les Cultures de la Fundación Tres Culturas el 2009, i el Premi Quixot de les Lletres Espanyoles a l'obra de tota una vida de l'Associació Col·legial d'Escriptors d'Espanya (ACE) el 2010.

Goytisolo forma part del Parlament Internacional d'Escriptors i és president del jurat de la Unesco que selecciona les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Coneixedor i estudiós del món àrab, ha contribuït, a través d'articles i assajos, a donar a conèixer a Europa la realitat d'aquests pobles; ha treballat per aconseguir que la Unesco declari la plaça de Xemàa-el-Fnà de Marràqueix com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés