Desitja que Catalunya visqui la seva llengua amb normalitat en un "futur més o menys pròxim de llibertat"
BARCELONA, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
El filòleg Joan Veny ha estat proclamat 47 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 15.000 euros i lliurat per Òmnium Cultural, pel seu "compromís amb la llengua" i l'excel·lència de la seva obra científica basada, sobretot, en l'etimologia.
El veredicte s'ha donat a conèixer aquest dilluns en un acte presentat per la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, que ha destacat el "referent" que ha suposat Joan Veny i Clar (Mallorca, 1932) per al català.
El jurat ha destacat l'"ingent aportació científica" del catedràtic de Filologia Catalana de la UB, per la seva passió per la llengua i les persones, i per la seva honradesa exemplar.
El membre del jurat Lluís Duran ha destacat que ha estat "un dels professors més emblemàtics dels estudis lingüístics" en els àmbits de la dialectologia i variacions de la llengua catalana, i ha ressaltat el seu tarannà discret.
DESENTRANYADOR DE PARAULES
Veny, que ha dit sentir-se "francament emocionat" amb el guardó, es defineix com un cercador de l'origen de les paraules, i ha rebutjat decantar-se per nomenar alguna de les seves favorites per la dificultat de l'elecció.
La seva tasca s'ha centrat a completar el treball del filòleg Joan Coromines, al qual s'ha referit com el "gran geni de l'etimologia europea i mundial" i una de les figures exportables que atorga prestigi al català.
"En aquesta tasca immensa he gaudit estudiant sobretot d'on venien les paraules, accedir a les entranyes de les paraules", ha subratllat Veny, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), autor de més d'un centenar d'articles acadèmics, i de desenes de llibres i publicacions.
BALEARS I VALÈNCIA
Veu amb preocupació el futur de la llengua catalana, en constatar que travessa moments difícils, i confia que "hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertat" que permeti al territori català viure una llengua en tota la seva normalitat.
Ha lamentat la situació que viu la llengua a Balears i el País Valencià, però ha esgrimit motius per creure que la societat balear ha canviat: "Estem en un moment de canvi d'actitud de la societat, i això pot tenir una transcendència a favor de la llengua".
CATALÀ, CASTELLÀ I IMMIGRACIÓ
Sobre l'ús quotidià de la llengua, considera un problema que hi hagi individus que no usin la llengua com de manera apropiada, i ha assenyalat que la immigració és un problema en el tema lingüístic quan existeix una "llengua imperialista", com el castellà, que fa competència al català, segons ha dit.
"Lluitem amb coratge, a base de mitjans de comunicació i d'escola, que té un paper extraordinari a l'aprenentatge del català, i l'actitud dels mateixos parlants ha de ser oberta", ha assenyalat Veny, que veu possible superar les condicions adverses de l'idioma.
Ha destacat la influència de l'Església en la formació d'algunes paraules, i ha observat que el seu treball de professor l'ha portat a estar sempre en contacte amb la joventut, amb la qual va evitar convertir-se en un professor 'ex cathedra'.
