Publicat 19/5/2014 15:39:31 +02:00CET

Homs assegura que el Govern espanyol vol reduir a la meitat l'espai de la CCMA a la TDT

J.Martí(secr.Comunicación Generalitat)conseller F.Homs,J.Puigneró(dtor.Telecom.)
EUROPA PRESS

Afirma que "darrere hi ha una decisió política" i acusa l'executiu d'unilateralisme

BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -

El conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, ha assegurat que el Govern espanyol vol reduir a la meitat l'espai a la televisió digital terrestre (TDT) que gestiona la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

"Tot apunta" que el Consell de Ministres de divendres ho aprovarà per Reial decret, i el Govern ho critica perquè assegura que posa en perill el futur de Televisió de Catalunya (TVC), segons ha explicat aquest dilluns en roda de premsa a la Generalitat.

El també portaveu del Govern ha explicat que, malgrat ser una decisió que afecta tot Espanya, Catalunya és l'única comunitat que resultaria afectada perquè la seva televisió autonòmica té dos multiplex, a diferència de la resta de comunitats, que només en tenen un.

En espera de concretar-se quins canals haurien de tancar-se a Catalunya, Homs ha carregat contra l'"unilateralisme" del Govern espanyol, ha confiat que haver-ho anunciat aconsegueixi fer marxa enrere a la iniciativa, i ha advertit del perjudici que la decisió tindria per a la normalització lingüística del català.

"Darrere hi ha una decisió política", ha destacat Homs, que ha carregat contra el Govern espanyol per la seva voluntat d'estrènyer, residualitzar i restar competitivitat a la televisió autonòmica catalana, aprofitant la migració de canals que ha de fer-se el 2015 per deixar lliures les actuals freqüències per les quals emet la TDT a les empreses de telecomunicacions per a la posada en marxa de la nova tecnologia 4G de telefonia mòbil.

Homs desvincula aquesta possible decisió governamental de la sentència del Tribunal Suprem que va obligar a començament de maig a cessar les emissions de TDT de diversos canals privats en declarar-se nul·la la seva adjudicació: La Siete i Nueve, del grup Mediaset Espanya; Nitro, La Sexta 3 i Xplora, d'Atresmedia; dues freqüències de Net TV, i dos de Veo TV.

OFERTA MINORITÀRIA EN CATALÀ

Catalunya és l'única comunitat amb dos múltiplex per a la seva televisió autonòmica, i Homs ha assegurat que el Govern vol preservar aquesta singularitat, davant de la circumstància que "l'oferta televisiva en català és minoritària", entre el 22% i el 24% del total.

Concretament, la Generalitat té competències sobre tres múltiplex d'àmbit autonòmic i un per a canals locals: dos dels tres primers els gestiona la CCMA; el tercer ha estat concessionat a Emissions Digitals de Catalunya, pel qual emeten els canals privats 8tv, Barça TV, Rac 105 TV i Bom.

Els múltiplex tenen capacitat per emetre quatre canals de televisió convencionals, dues cadenes d'alta definició (HD) o un senyal en HD i dues altres de convencionals.

En el primer múltiplex que gestiona la CCMA hi emeten actualment quatre cadenes: TV3 (generalista), Esports 3 (esports), 3/24 (notícies) i una quarta senyal compartida per dues marques: El 33 (cultura) i Súper 3 (infantil).

Pel segon múltiplex, hi emet el canal TV3HD i n'hi ha dues més de lliures, reservades per a les televisions autonòmiques balear i valenciana --que va cessar les emissions el novembre, una decisió que "mai" hauria d'haver-se aplicat, segons Homs.

CONSEQÜÈNCIES DE LA DECISIÓ

Si s'aprova divendres aquest Reial decret, la primera conseqüència podria ser abandonar les emissions en alta definició, "una aposta estratègica i tecnològica que fan totes les televisions que volen ser punteres i estar al dia"; una altra conseqüència podria ser tancar un dels canals convencionals --no en HD.

També podria significar "liquidar per sempre la possibilitat de la reciprocitat d'emissions" entre Balears i Comunitat Valenciana, cosa que a la Generalitat li agradaria recuperar, ha dit Homs, que ha comparegut juntament amb el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general de Telecomunicacions i societat de la informació, Jordi Puigneró.