MADRID, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
L'atestat que va elaborar la Guàrdia Civil sobre els fets ocorreguts a Catalunya el passat 1 d'octubre durant el referèndum independentista i lliurat a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela acredita que els Mossos d'Esquadra van incomplir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de clausurar els centres de votació i per això van haver d'intervenir la Policia Nacional i la Benemérita.
"Es té coneixement que les instruccions de coordinació que es van establir, es va decidir que serien els Mossos d'Esquadra els que per tenir la competència de seguretat ciutadana, haurien de clausurar els centres de votació prevists abans que s'iniciés la votació al·ludint al principi d'oportunitat", explica l'informe, al que ha tingut accés Europa Press.
No obstant això, l'Institut Armat afirma que, "davant l'incompliment dels Mossos de l'ordre donada pel TSJC, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat --Policia Nacional i Guàrdia Civil-- van haver d'actuar sobre els punts de votació per donar compliment a l'ordre del tribunal".
VA HAVER-HI MOSSOS QUE VAN PORTAR URNES AlS COL·LEGIS
Segons l'atestat, dels vídeos i imatges que ha analitzat la Guàrdia Civil obtinguts de mitjans de comunicació o de "video aficionats" es conclou que els mossos van tenir una actitud l'1 d'octubre "totalment contraria a les ordres" del TSJC, ja que "es pot veure com porten ells mateixos en els vehicles policials les urnes o fins i tot una parella de mossos accedeix a l'interior d'un punt de votació sense intervenir les urnes ni impedir la mateixa".
Per això, l'Institut Armat dedueix en el seu informe que "no existia cap voluntat de complir amb l'ordre" de la magistrada del TSJC i que, "sent tan generalitzada l'actuació, havien d'existir ordres que obliguessin els Mossos a no intervenir", unes "instruccions o pautes d'actuació derivades de la cadena de comandament i que trobarien la seva última baula en el major Josep Lluis Trapero".
"Aquesta inacció flagrant dels Mossos no és arbitrària, sinó que correspon al paper que aquest cos policial juga en l'estratègia cap a la independència com a braç executor de les tasques que li encomana el comitè estratègic", ressalta l'atestat en les seves conclusions.
Segons afegeix, en les actuacions dutes a terme per Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia 1 "es va posar clarament de manifest que la tasca dels Mossos passava per no actuar i, en tot cas, arribar a obstaculitzar l'actuació d'aquelles altres policies", la qual cosa respon, al seu judici, a un "pla premeditat per evitar actuar i no podia més que procedir de la cúpula dels Mossos, comandada per Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic", és a dir, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els presidents d'ANC i Ómnium.
ANC I ÒMNIUM ENCORATJAVEN A lA "MASSA"
La Guàrdia Civil també analitza en el seu informe l'actuació d'aquests dos últims organismes, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, els presidents de la qual, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, han estat imputats per la jutge Lamela en la causa oberta en l'Audiència Nacional per sedició.
L'atestat acredita la "voluntat d'organització i mobilització" de les protestes que van tenir lloc el dia 20 de setembre, en ocasió dels registres a diverses seus de la Generalitat, a càrrec d'ANC i Ómnium i també dels seus presidents "amb l'objecte d'impedir el compliment dels diferents tribunals".
L'informe recorda que, tal com s'ha pogut veure en imatges gravades pels mitjans de comunicació, Sánchez i Cuixart van participar en aquestes mobilitzacions, dirigint-se als manifestants i "encoratjant a la massa", així com cridant a concentrar-se enfront de la seu del TSJC i instant la gent a acampar aquesta nit allí.
La Guàrdia Civil acredita en l'atestat la mobilització que venien fent ANC i Òmnium en internet des del 28 d'agost, tant en una pàgina web com a través d'un grup de Whatsapp, tot això "convidant a la mobilització, participació en el referèndum, ocupació de vies públiques, pegada de cartells, etc".
A més, el mateix 20 de setembre es van rebre alertes a través d'aquests mitjans assenyalant que la Guàrdia Civil estava realitzant registres en edificis oficials de la Generalitat.
Per tot això, l'Institut Armat conclou que tant ANC com Ómnium i els seus presidents van convocar a través dels seus comptes en Twitter a manifestants a la seu de la Secretaria General de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat "des de primeres hores del matí del dia 20".
"Els missatges a aquest efecte es van succeir durant hores, fins i tot una vegada que aquests organismes i els seus representants eren conscients que estaven entorpint el compliment d'un mandat judicial. Mitjançant aquesta xarxa social es va informar també l'arribada d'avituallamiento pels allí congregats, influint de forma decisiva en la permanència en el temps de la concentració", explica l'informe.
POSSIBLES DIRECTRIUS Al MAJOR DELS MOSSOS
"No ha de sorprendre aquesta capacitat de prendre decisions i de negociar fins al punt ja no només de mantenir contacte amb el major dels Mossos, sinó de possiblement impartir-li directrius i instruccions de com s'havia d'actuar", subratlla.
La Guàrdia Civil no aprecia en els missatges analitzats que van ser enviats per Twitter cap "en el qual es demani que no es violenten els vehicles oficials ni que es facilités la sortida de la comissió judicial", raó per la qual els agents no van poder sortir de l'edifici fins a les set del matí de l'endemà.
Pel que fa a el comportament d'ANC i Ómnium l'1 d'octubre, l'atestat acredita que tant les dues organitzacions com els seus presidents van utilitzar la mateixa xarxa social "com a mitjà per convocar a la població a mantenir els llocs marcats com a col·legis electorals oberts en els dies previs" i animar el dia del referèndum a "presentar resistència a les actuacions policials".
"Els missatges a aquest efecte es van succeir durant dies amb ple coneixement que contravenien l'ordenat pels tribunals. La continuïtat en el temps d'aquestes trucades, unida al poder de convocatòria d'aquests organismes, va tenir un paper decisiu en el manteniment de la resistència", explica l'informe.
I encara que la Guàrdia Civil reconeix que es cridava a una resistència pacífica", aquesta "va dificultar, quan no va impedir, l'actuació dels cossos policials", la qual cosa "va posar en perill tant la integritat dels congregats com la dels membres dels cossos policials, tal com va quedar demostrat amb els fets esdevinguts en els diferents punts de votació".
La Benemérita també relata en el seu informe l'actitud de Jordi Cuixart i el tercer tinent d'alcalde de Badalona, José Antonio Téllez, el 25 de setembre, després que la Guàrdia Urbana es confisqués de cartells en suport del referèndum.
Cuixart i Téllez "van sostreure de l'interior del vehicle oficial tot el material intervingut, impedint les persones allí congregades que els agents poguessin recuperar-ho".
