"Per mi l'humor és una necessitat vital", ha afirmat l'escriptor
BARCELONA, 10 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Fernando Aramburu ha guanyat aquest dilluns el Premi Biblioteca Breu 2014 de Seix Barral, dotat amb 30.000 euros, per la novel·la 'Àvides pretensions' que sortirà a la venda el 4 de març, segons ha anunciat l'editora i membre del jurat, Elena Ramírez, en roda de premsa, al costat de la resta del jurat Pere Gimferrer, Eduardo Mendoza, Carme Riera i José Manuel Caballero Bonald.
En forma de comèdia satírica, la novel·la està ambientada en les terceres Jornades Poètiques de Morilla de la Pineda, que transcorren durant tres dies al Convent de les Espinoses, i són l'oportunitat perfecta per al desvari dels poetes participants, que arriben a aquesta cita amb ganes de sexe, diversió, rivalitat i glòria literària.
"Hi ha somnis el compliment dels quals abraça la vida sencera d'un", ha arrencat l'escriptor, que ha assegurat que el seu somni el va concebre d'adolescent, als 14 anys, quan es va proposar de consagrar la seva vida a un objectiu: ser escriptor.
Segons ha dit, es va prometre llavors dedicar-se a aquest projecte tot el seu temps i esforç per culminar-ho, i després d'unes quantes dècades, segueix atrapat en l'obstinació i capritx d'aquell noi: "No estic segur de trobar-me prop del final, a més no vull que el meu viatge s'acabi".
Aramburu ha explicat que, per ell, l'humor és una "necessitat vital", com també un antídot necessari per tancar certes ferides i no sucumbir al fanatisme, i alhora li agrada generar somriures als altres perquè això li dóna atacs de gust.
Aramburu ha admès que el seu humor és normalment cruel perquè no respecta la mort ni certes actituds humanes com la vanitat, tot i que ha advertit que s'imposa els seus propis límits i no fa humor de les desgràcies alienes ni dels agressors.
Ha detallat que la novel·la està explicada per un gamberro, que no es pren seriosament les desgràcies, es burla de la llengua espanyola i del gènere que està practicant, i acaba amb moralitats: "El que narra es pren tota mena de llicències", ha avisat Aramburu.
A la novel·la hi apareixen "jocs cervantins" i persones conegudes, com els mateixos Gimferrer i Bonald, cosa que l'escriptor ha fet per situar-la en el context espanyol, esmentant llocs i escriptors que existeixen, però sense participar en la novel·la, només per contextualitzar, tot i que el seu referent és el Grup 47 alemany d'escriptors i crítics, que es criticaven entre ells.
"No hi ha revenja amb la poesia", ha explicat Aramburu, que ha confessat que té una relació complexa amb aquest art, al qual no pretén ridiculitzar, sinó posar sobre la taula una reflexió sobre la seva incompatibilitat amb l'humor.
Nascut a Sant Sebastià el 1959 i Llicenciat en Filologia Hispànica, Aramburu té una obra vinculada amb l'humor, amb títols com 'Fuegos con limón', 'Los ojos vacíos', 'El trompetista de Utopía', 'Bami sin sombra', 'Los peces de la amargura', 'Viaje con Clara por Alemnia', 'Años lentos' i 'La gran Marivián'.
"NOVA VARIANT ESTILÍSTICA"
Bonald ha destacat l'agilitat descriptiva de l'escriptor, del qual l'ha sorprès una "nova variant estilística", per la seva vessant paròdica i satírica, mentre que Riera ha destacat que els personatges són representants de la poesia espanyola del moment.
"Aquesta novel·la està escrita per un novel·lista de veritat", ha remarcat Mendoza, que ha definit l'obra com un 'divertiment', i sobre el qual Gimferrer ha advertit que si alguna cosa no tracta aquest llibre és de la poesia, sinó que és una tragèdia nascuda de les àvides pretensions de la vanitat humana, i que predominen les notes de sàtira negra per sobre de les jocoses.
L'organització ha rebut en aquesta edició un total de 945 originals -una mica menys que l'any anterior-- d'Espanya i l'Argentina, sobretot, tot i que també han arribat exemplars de Mèxic, Colòmbia, Alemanya, el Brasil, els Estats Units, la Xina i Israel.
La novel·la històrica de tipus místic i la ciència-ficció i la fantasia han centrat la temàtica d'aquesta edició, amb una reducció de les relacionades amb la Guerra Civil i el món rural, mentre que entre les novel·les rebudes de l'Amèrica Llatina es percep una implicació temàtica autòctona més gran: familiar, i de rerefons polític i policíac.
