Confirma haver elaborat informes a petició dels Mossos sobre perfils a Internet
BARCELONA, 24 gen. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, departament del qual depèn el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), ha assegurat aquest divendres que "el Cesicat ni és el CNI ni té vocació de ser-ho", i ha confirmat que han elaborat informes de seguiment a Internet per als Mossos d'Esquadra.
En una compareixença a la comissió d'Empresa i Ocupació del Parlament, Puig ha assegurat que el Cesicat es limita a "defensar la ciberseguretat" del Govern i les institucions catalanes, i ha assegurat que l'informe amb encapçalament del Cesicat que al·ludia a una agència nacional de seguretat era un document de treball que mai es va elevar al Govern ni té rang oficial.
Ha explicat que a l'indagar a l'origen del document van veure que s'engloba en "diferents exercicis per dissenyar estructures futures", tot i que ha assegurat que en cap cas van encarregar a una empresa el disseny d'un hipotètic CNI català, i ha considerat que l'aparició del document té un origen negligent o mal intencionat, segons les seves paraules.
Ha confirmat que el Cesicat ha donat "suport" als Mossos d'Esquadra i a la Comissaria General d'Informació i que han elaborat informes per a ells de seguiments de col·lectius i moviments que podien suposar un risc per a la seguretat, sempre d'acord amb fonts obertes.
De fet, ha assegurat que tots els seguiments del Cesicat a la xarxa, en total una cinquantena en 2012 i 2013, s'han fet a sol·licitud dels Mossos d'Esquadra menys un --que analitzava allò publicat a Internet sobre el congrés nacional de CDC-- i que tota la informació recollida s'ha enviat a la policia catalana en forma d'informe i s'ha destruït.
Ha puntualitzat que el Cesicat ha elaborat informes d'acord amb perfils oberts a Internet que podria fer qualsevol, però que ells tenen eines de rastreig més potents que agiliten la feina.
En aquest sentit, ha assegurat que el Cos de Mossos "requereix informació per fer tasques de prevenció en seguretat pública" i ha negat que aquestes monitoritzacions siguin ideològiques.
Ha insistit que aquestes informacions recollides en cap cas han servit per fer fitxers ideològics: "Ni la policia ni el Cesicat analitza ideologies sinó amenaces".
Ha explicat que el Cesicat el 2011 va subscriure un conveni amb el centre criptològic nacional que depèn del CNI.
Sobre la presumpta monitorització dels mòbils d'alts càrrecs de la Generalitat, Puig ha aclarit que van encarregar dos treballs: un primer de encriptament dels telèfons de càrrecs del Govern per assegurar la seguretat de les seves comunicacions telefòniques i electròniques, que segueix en marxa, i un altre per als Mossos que permet dirigir de manera remota un telèfon, que s'ha desestimat.
Aquest segon estudi analitzava la possibilitat de poder accedir al telèfon d'agents dels Mossos a través de l'aplicació 'Cerberus' per poder "donar-los cobertura en missions sensibles" en les que no poden tenir accés al sistema de comunicacions habitual, i ha negat a preguntes de diversos diputats que hi hagi cap membre de la cambra catalana que sigui espiat.
ROBATORI DE CREDENCIALS
Ha informat que un atac informàtic mundial el setembre del 2011, que va suposar el robatori de 6 milions de perfils, va afectar 3.000 credencials que corresponien a personal de la Generalitat, tant dels seus equips particulars com dels seus llocs de treball.
Per aquesta raó, el Cesicat va decidir, per evitar qualsevol risc, iniciar una política de renovació "forçada" de credencials des del 29 d'abril del 2013.
A les crítiques dels diputats de la forma jurídica del Cesicat, una fundació i no un organisme públic, el conseller ha confirmat que estudien que deixi de ser una fundació i sigui una "agència pública de seguretat electrònica".
Tot i això, ha afirmat que està sota control públic perquè depèn d'un director general i d'ell mateix com a conseller, i respecte al cessament de l'anterior director general de Telecomunicacions, Carles Flamerich, ho ha desvinculat de les filtracions de documents i ha assegurat que ha estat de "mutu acord".
Sobre l'eventual creació d'un DNI català, Puig ha reconegut l'existència d'un document que plantejava la creació d'una targeta de ciutadania i l'articulació de bases de dades, però que no "ha donat lloc a res més que al fet que avui s'estudiï la implantació de la T-Mòbil per al transport públic".
