Diuen que queda "molt per fer" després que hagin fallat el 99,6% dels assajos clínics
BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
El científic de la Universitat de Cambdrige Christopher Dobson, la neuròloga de l'Hospital General de Massachusetts Teresa Gómez-Isla i l'experta de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona Natàlia Carulla han advocat per dedicar a l'abordatge de l'"epidèmia" de l'Alzheimer els mateixos recursos que actualment es destinen a la lluita contra el càncer.
Els tres participen des d'aquest dimecres fins al divendres en la Conferència Barcelona Biomed sobre Alzheimer i Beta amiloide, organitzada per l'IRB i la Fundació BBVA a la seu barcelonina de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en què aprofundiran al costat de 160 científics internacionals més en els reptes d'una malaltia que afecta 40 milions de persones al món --600.000 a Espanya i 112.000 a Catalunya--.
Han coincidit en alertar que el 2050 s'hauran triplicat les persones que pateixen aquesta malaltia, "fortament associada a l'edat i que s'erigirà com la plaga del segle XXI", tenint en compte el progressiu envelliment de la població, una cosa per a la qual no s'estan destinant suficients recursos econòmics i humans --la inversió en càncer és actualment deu vegades superior a la de l'Alzheimer--.
La doctora Gómez-Isla ha concretat que l'Alzheimer és actualment impossible de prevenir, es diagnostica habitualment en estats avançats i no hi ha cap fàrmac que alenteixi la progressió: el 99,6% de les teràpies assajades han fracassat, fet que frena bona part de la indústria a invertir en noves proves.
"No hem fet les coses bé després d'un segle d'investigacions. Esperem que no tornin a passar cent anys més fins a aconseguir un remei", ha dit la doctora, que ha admès que la falta de finançament i la complexitat del procés de destrucció de cèl·lules neuronals han alentit els avenços clínics.
Malgrat això, la comunitat científica ha fet "avenços capitals" els últims anys sobre l'origen de la malaltia, ha dit Dobson, que ha animat a invertir més en la lluita contra l'Alzheimer per aconseguir detectar amb antelació la malaltia i combatre-la amb eficàcia una vegada manifestada, ha dit Gómez-Isla.
Ha concretat que si els assajos clínics han fallat és perquè els estudis s'han centrat en malalts molt avançats i en tractar les plaques de proteïna amiloide, que encara que sigui causa de la malaltia, no se sap si té un paper important quan ja s'ha desencadenat.
ÚLTIMES INVESTIGACIONS
Les últimes investigacions apunten a agrupacions d'amiloides més petites "que no es veuen amb imatge i que podrien tenir una implicació molt directa", per la qual cosa Carulla ha demanat més recursos en assajos orientats a aquest procés, que s'està investigant a l'IRB.
Troballes recents també han revelat que hi ha pacients amb grans concentracions d'amiloides en el seu cervell que moren sense haver presentat símptomes, aspecte que genera moltes preguntes a la comunitat científica: els tres han admès que "encara queda moltíssim per fer".
Gómez-Isla ha avançat que fa poc s'ha iniciat el primer assaig preventiu de malalts d'Alzheimer amb un fàrmac antiamiloide que s'aplicarà durant tres anys a pacients que encara no han desenvolupat símptomes: "Poder detectar la malaltia abans que es manifesti és molt important per millorar els assajos i crear fàrmacs més eficaços".
També ha celebrat que científics britànics hagin ideat una anàlisi de sang que permeti identificar 10 proteïnes i predir l'Alzheimer, però s'ha mostrat prudent: "No podem oblidar que ha de validar-se encara".
ALTRES MALALTIES
Per la seva banda, Dobson ha explicat que, a més de l'Alzheimer, existeixen mig centenar de malalties causades per l'acumulació d'amiloides descobertes no fa gaire, que també podrien solucionar-se si s'avança en la investigació de les primeres etapes del procés de destrucció cel·lular, en què es troba el repte més gran dels científics.
Ha manifestat la importància de trobar biomarcadors que permetin identificar els petits grups d'amiloides que es comencen a formar en el cervell uns 20 anys abans que apareguin els primers símptomes, a més d'entendre el procés pel qual acaben evolucionant i formant grans concentracions neurotóxiques.
