BARCELONA 21 nov. (EUROPA PRESS) -
Els resultats educatius dels alumnes catalans han anat millorat progressivament del 2008 al 2012 per les noves polítiques d'ensenyament implantades i l'esforç del professorat, si bé aquesta inèrcia pot frenar-se si no s'inverteix en educació de manera equitativa per pal·liar la desigualtat dels estudiants més vulnerables.
Ho han explicat a la presentació de l'Anuari de l'Estat de l'Educació 2013 de la Fundació Jaume Bofill, dedicat a l'anàlisi de l'evolució de l'educació a Catalunya, els directors del projecte, Miquel Martínez i Bernat Albaigés, acompanyats pel director de la fundació, Ismael Palacín, qui ha apuntat que "la revolució estarà a invertir més en centres amb resultats més baixos".
Els indicadors que evidencien la millora dels resultats --que són globals-- són l'augment del nombre d'alumnes que es graduen en acabar la Secundària --del 79,8% al 82,3%--; la reducció de l'abandonament escolar --del 33,2% al 24%, quan per a la UE el desitjable és el 15%--; la taxa d'idoneïtat als 15 anys --del 69,4% al 72%--, i la població de 34 anys amb estudis superiors --del 41% al 41,8%--, entre d'altres xifres.
"El que és clar és que una millora més gran dels resultats no serà fàcil amb les accions que fem, sinó que necessitem mesures redistributives de recursos que intentin reduir aquesta desigualtat social", ha advertit Martínez.
Els investigadors han sostingut que la millora ha estat possible gràcies a l'esforç del professorat, malgrat que han hagut d'assumir més hores de classe, aules amb més alumnes i menys salari, i per l'impuls de "millores estructurals", iniciades per l'actual Govern català i pels anteriors.
Segons Martínez, les mesures que han tingut més impacte han estat l'escolarització equilibrada de l'alumnat; l'avaluació del sistema educatiu, que permet tenir informació concreta que incideix sobre els centres; el desplegament de les competències bàsiques, que milloren la qualitat de l'aprenentatge; l'impuls de l'oferta de Formació Professional (FP), que s'ha ampliat en 30.000 places els últims anys, i la promoció de l'autonomia dels centres.
Un altre factor exogen que ha afectat la reducció de l'abandonament prematur i l'augment de la formació al llarg de la vida ha estat el creixement de l'atur, ja que moltes persones entenen que "formar-se és protegir o reduir la possibilitat d'acabar sense treball" i, de fet, un 15% dels joves de 16 a 29 anys creu que deixar els estudis és una idea dolenta.
MENYS INVERSIÓ PÚBLICA
Martínez ha alertat que la situació de vulnerabilitat social provocada per la crisi genera dificultats afegides i està correlacionada amb la taxa d'abandonament escolar: "L'èxit educatiu no ho podrem aconseguir únicament en el sistema escolar, sinó que probablement són necessàries polítiques públiques".
També ha subratllat que l'indicador de despesa pública en educació no universitària per estudiant segons el PIB a Catalunya és del 2,8, mentre que en el conjunt de l'Estat és de 4,97, i a la UE dels 27, el 5,44, a més que a Catalunya aquest indicador ha caigut des del 2009, quan va ser del 3,06.
Els investigadors han constatat que les retallades en educació i la crisi han debilitat polítiques amb efectes positius, com és l'escolarització de 0 a 2 anys, que s'ha reduït un 9%, per sobre del descens demogràfic d'aquesta població, tenint en compte que moltes famílies no poden pagar la guarderia i tenen més disponibilitat per cuidar els fills, perquè estan en situació d'atur.
La formació al llarg de la vida de persones entre 25 i 64 anys també ha caigut a Catalunya, una qüestió que Martínez ha qualificat de "greu", i que s'explica per la reducció de les polítiques d'ocupació i perquè aquest tipus d'ensenyament està molt vinculat al mercat de treball, per la qual cosa, si augmenta l'atur, desapareixen aquestes oportunitats.
