Constata una millora a l'ESO pel lideratge del professorat i per més despesa familiar
BARCELONA, 14 des. (EUROPA PRESS) -
La crisi no ha generat un llast en els resultats educatius de l'alumnat a Catalunya entre 2009 i 2014, període en què els estudiants d'ESO han protagonitzat una tímida millora de les proves competencials, gràcies especialment a l'esforç de "resiliència" del professorat i, en part també, a una major despesa de les famílies en aspectes educatius abans gratuïts o subvencionats.
Ho conclou l'Informe 'L'estat de l'educació a Catalunya a les portes d'un cicle de recuperació econòmica. Anuari 2016' de la Fundació Jaume Bofill, fet amb dades de l'Conselleria d'Ensenyament i presentat aquest dijous pel director de la fundació, Ismael Palacín, i el codirector de l'informe Francesc Pedró en roda de premsa.
Pedró s'ha preguntat, d'entrada: "Com pot ser que en aquestes situacions tan adverses no trobem resultats negatius?", i s'ha mostrat a favor del treball implementat pels professors, els qui han suportat el 47% del pes de les retallades de l'àmbit educatiu, que ha vist reduït el seu pressupost un 21,7% en cinc anys.
S'ha referit als professors com els "herois anònims" que han permès que la crisi no hagi impedit una millora dels resultats, malgrat quedar danyades les condicions d'educabilitat dels nens i adolescents catalans en aquest període.
"Els nostres indicadors demostren que no hi ha hagut un empitjorament de les trajectòries escolars, sinó més aviat tot el contrari", ha remarcat Pedró, que, igualment, ha dit que no tenen constància que els nivells d'aprenentatge hagin estat superiors.
"El professorat ha decidit protegir l'escola, esforçant-s'hi molt, no han treballat com sempre, sinó més i millor", ha dit Pedró, que ha indicat que la taxa de graduació a l'ESO ha passat del 77% al 88% i la d'idoneïtat del 68% al 77%.
EQUITAT, ASSIGNATURA PENDENT
Pedró ha advertit que "potser és massa aviat per conèixer a fons" els efectes de la crisi a l'ensenyament, perquè queda pendent si la baixada de la inversió s'ha traduït en una caiguda de l'equitat a l'educació infantil, les conseqüències de la qual podrien aflorar en deu anys.
Segons el codirector de l'informe, "això no vol dir que problemes endèmics del sistema educatiu català s'hagin resolt", i ha posat damunt de la taula la qüestió de l'equitat educativa, que ha considerat la gran assignatura pendent.
Segons l'informe, l'efecte més clar de la crisi s'ha fet notar en la participació a l'educació, amb un estancament en les taxes d'escolarització entre els 0 i els 2 anys i de la participació en la formació al llarg de la vida.
AUGMENT DE LA FP
La Formació Professional (FP) ha experimentat un "gran augment" de la demanda, ha constatat Pedró, que ha observat que podria emmascarar un efecte de substitució per la caiguda d'oferta d'ocupacions de baixa qualificació, que podria revertir-se amb la sortida de la crisi.
Tant Palacín com Pedró han demanat augmentar la inversió de la Generalitat en matèria educativa fins a equiparar-lo amb la mitjana espanyola a curt termini --cosa que suposaria invertir entre 1.200 i 1.500 milions més a l'any-- i la mitjana europea a mitjà-llarg termini per aconseguir el 5,1% del PIB: "El país no es mereix un nivell d'inversió com el que té".
DEMANEN MÉS INVERSIÓ EN EDUCACIÓ
De fet, les famílies catalanes gasten 168 euros més en l'ensenyament i 326 euros més per estudiant que les llars espanyoles a l'any, i és que els pares han compensat de la seva pròpia butxaca algunes reduccions que els han afectat directament.
Per als líders de la fundació, la sortida de la crisi s'ha de convertir en una oportunitat" per reconsiderar els elements que bloquegen la millora de la qualitat i l'equitat del sistema i han defensat millores de l'aprenentatge de l'alumnat socialment menys afavorit, criticat el llast de la segregació escolar per classe social i la falta de gratuïtat total en l'alguns centres, entre uns altres.
De disposar de 1.500 milions d'euros d'inversió més en ensenyament, la fundació ha prioritzat universalizar l'accés a l'educació infantil de primer cicle, garantir la gratuïtat efectiva de l'ensenyament obligatori, millorar la personalització de l'ensenyament, augmentar recursos de centres d'alta complexitat i universalizar accessos a la secundària postobligatoria.
