Colau reclama més coordinació i compartir diagnòstics
BARCELONA, 14 set. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha assegurat que la solució al fenomen dels 'narcopisos' a Barcelona, especialment al districte de Ciutat Vella, "no passa per tenir més mossos als carrers", i ha indicat que l'Ajuntament compta amb la Carta Municipal i competències per fer front al problema.
En una roda de premsa després de reunir-se amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la consellera de Justícia, Ester Capella, Buch ha assegurat que el fenomen és complex i que no només té solucions judicials: "El fenomen dels 'narcopisos' no se soluciona com diu l'alcaldessa amb més mossos al carrer. El problema no és de número. No se soluciona posant més policia als carrers".
Així mateix, Buch, que ha comparegut després de Colau i no de forma conjunta, ha insistit que l'Ajuntament té "molt camp per recórrer sol" i que els agents policials són només una eina més que pot utilitzar-se per tractar de posar fre al fenomen, i ha instat Colau a utilitzar les competències municipals en el camp social, de civisme, salubritat i propietat.
Mancant un augment dels efectius, Colau ha reclamat compartir diagnòstics sobre furts i 'narcopisos' entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per millorar la resposta i fer-la més eficaç "amb un major reforç dels recursos i l'eficiència", per la qual cosa ha reclamat major coordinació per aprofitar els recursos disponibles.
"Es tracta de problemàtiques complexes que tenen moltes cares, que tenen relació amb xarxes i organitzacions", i l'alcaldessa ha assenyalat els Mossos com els responsables de la investigació d'aquests grups criminals, encara que també ha demanat prioritzar la resposta immediata per als veïns i ciutadans afectats.
Per la seva banda, el conseller ha apostat per impulsar mesures alternatives a l'augment d'agents a Ciutat Vella, com multar els propietaris dels 'narcopisos', que acostumen a ser fons d'inversió i d'altres grans tenidors; i que la policia pugui precintar habitatges i locals per ordre judicial sense esperar al fet que hi hagi una denúncia formal.
COMPARTIR LÍNIES DE TREBALL
Colau i Buch sí que han coincidit a emplaçar-se a futures reunions a curt termini per compartir línies de treball, i han destacat la col·laboració entre els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra i el treball per fer amb judicatura per donar el missatge als veïns i als delinqüents que "no hi ha impunitat", segons l'alcaldessa.
En relació a l'àmbit de Justícia, tots dos abordaran com coordinar-se amb Fiscalia per cercar fórmules legals --com acreditar la multireincidència-- per augmentar les penes als detinguts i evitar que delinqueixin de nou, i Colau també ha proposat obrir un altre jutjat de guàrdia perquè no hi hagi un "tap" en judicis per furts, i fer que siguin més ràpids.
Després de la reunió, a la qual també han acudit el comissionat municipal de Seguretat, Amadeu Recasens, i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, Colau ha recordat que l'Ajuntament sanciona des d'aquest juliol a fons d'inversió i grans tenidors que realitzin assetjament immobiliari als inquilins, ja que desplegarà articles de la Llei de dret a l'habitatge de Catalunya de 2007 per actuar per via administrativa.
Aquest tipus d'infracció pot sancionar-se amb multes que van dels 90.000 als 900.000 euros, en funció de la gravetat i del principi de proporcionalitat: "Hem vist que dos terços del cens de pisos buits al Raval pertanyen a grans propietaris com ara bancs o fons voltors. Aquesta existència de pisos abandonats genera una complicitat amb les xarxes de narcopisos".
