BARCELONA, 4 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor mexicà Álvaro Enrigue ha guanyat aquest dilluns el 31 Premi Herralde de Novel·la amb la seva novel·la històrica 'Muerte súbita', dotat amb 18.000 euros, i que ha estat seleccionada d'entre les 476 presentades, la participació més alta del certamen, ha destacat en roda de premsa aquest dilluns l'editor Jorge Herralde.
La novel·la va ser presentada al concurs sota el pseudònim de Hamilton i el títol 'Patrón de todos los que estamos tristes', i transcorre durant un sol dia durant un partit de tenis jugat el 4 d'octubre de l'any 1500.
En aquest escenari, dos duelistes singulars es troben en les pistes de tenis de la romana plaça Navona: un és un artista llombard que ha descobert com canviar l'art del seu temps, Caravaggio, i l'altre és un poeta espanyol "massa intel·ligent", Francisco de Quevedo.
La història planteja "què hauria d'haver passat perquè Caravaggio i Quevedo juguessin una partida de tenis en la seva joventut", proposant una història en tres sets, que comença quan un mercenari francès roba les trenes del cap decapitat d'Ana Bolena per fabricar pilotes de tenis amb el seu pèl vermell.
En la novel·la, Quevedo coneix al qui serà el seu protector i company de gresca en un delirant viatge pels Pirineus i en què una "filla idiota" de Felip II serà proposta per regnar França i Cuauhtémoc, presoner en la Laguna de Térmminos.
L'autor ha explicat que Caravaggio va viure una espècie de desterrament per matar un home durant un partit de tenis, del que hi ha una basta documentació i per a la investigació del qual ha comptat amb suport acadèmic; mentre que l'autor també s'ha interessat per Quevedo, una figura per ser un bon contrincant per a Caravaggio.
DUES VISIONS DEL MÓN
La novel·la tracta les dues formes d'enfrontar-se al món d'aquests dos personatges, amb Caravaggio amb una idea molt moderna d'encarar la fama, assemblant-se més a Andy Warhol que a Miguel Ángel; enfrontant la mentalitat contrareformista de Quevedo, defensor del catolicisme i l'Imperi.
Enrigue ha remarcat que, per contra, Caravaggio representa un pintor obertament homosexual, molt amant de la gresca, condemnat a mort i així i tot venent quadres: "La novel·la enfronta la visió del Vaticà lax i la visió dura del Govern espanyol", ha resumit l'autor, qui també ha inclòs Mèxic en aquesta història, per tractar com el món es va tornar immens de la mà de Hernán Cortés i com la Contrareforma va viatjar al país centreamericà.
La novel·la està plantejada com un assaig sobre el tenis fet per un autor contemporani "amb preocupacions contemporànies", tot i que en realitat és una novel·la que permet a l'autor situar-se en aquest canvi de mentalitat en plena eclosió de la modernitat, una època que ofereix moltes explicacions a l'època actual.
De fet, ha confessat haver-la escrit "amb molta ràbia i des de la decepció", perquè no pot ser que sempre guanyin els dolents, a més de ser una obra molt personal, sense ser autobiogràfica.
Enrigue va guanyar el Premi de Primera Novel·la Joaquín Mortiz el 1996 amb 'La muerte de un instalador', i en l'editorial Anagrama ha publicat 'Hipotermia' (2005), 'Vidas perpendiculares' (2008) i 'Decencia' (2011), i el seu últim títol és 'Valiente clase media. Dinero, letras i cursilería'.
El jurat del premi Herralde està format per Salvador Clotas, Paloma Díaz-Mas, Marcos Giralt Torrente, Vicente Molina Foix.
