BARCELONA, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha qüestionat que els terroristes de la cèl·lula de Ripoll (Girona) que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona) se sentissin integrats malgrat que portaven molts anys a Catalunya amb les seves famílies, tenien feina i parlaven català i castellà.
En la seva intervenció en la Comissió parlamentària d'investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Catalunya, Amorós ha afirmat que "una persona que decideix matar conciutadans no pertany a la comunitat".
Ha reflexionat sobre que el sentiment de pertinença a una comunitat va més enllà de parlar la llengua, tenir una feina i una família, com era el cas d'aquests joves, i també depèn de com s'és percebut per la resta de la comunitat i si això els fa sentir-se'n membres, i ha considerat que estar arrelat allunya el risc de radicalització, però no implica per si mateix no poder radicalitzar-se.
Amorós ha assegurat que no tenen resposta de per què van cometre els atemptats, ha apuntant al fet que "hi ha una part de responsabilitat individual inalienable", però que també hi ha elements de risc que puguin ajudar a no sentir-se membre de la societat.
Ha explicat que els membres de la cèl·lula eren germans de cinc famílies i que, dels deu progenitors, nou són analfabets i el desè té un nivell baix d'estudis, per la qual cosa s'ha preguntat quin tipus d'interaccions tenien amb la comunitat de Ripoll, especialment en àmbits informals.
El secretari ha valorat que hi ha "elements de captació sectària" en la radicalització dels joves que van cometre els atemptats ja que les tècniques de l'imam Abdelbaki Es Satty s'assemblen: aïllament, separació de les famílies i construcció d'una identitat imaginària.
Sobre per què les famílies no van detectar aquests processos de radicalització, l'exdirector d'Assumptes Religiosos ha apuntat al fet que es trasllada a aquestes famílies unes categories familiars que no corresponen, "ja que el seguiment dels fills no és igual en famílies que procedeixen de segons quins entorns".
PRESONS CATALANES
El director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, ha assegurat que "no hi ha hagut cap cas de radicalització a les presons de Catalunya" i que no tenen a presos condemnats per terrorisme als seus centres penitenciaris, ja que són casos que jutja l'Audiència Nacional a Madrid.
Ha explicat que, des que es va cometre l'atemptat el 17 d'agost, Serveis Penitenciaris va treballar al costat dels Mossos d'Esquadra per descartar que els participants s'haguessin radicalitzat a la presó i es va engegar el seu servei d'intel·ligència.
INTERLOCUCIÓ
Vendrell, que ha detallat els contactes amb la comunitat islàmica de Ripoll després dels atemptats, ha assegurat que des del Govern tenen interlocució amb les comunitats musulmanes a través de les seves diverses federacions de comunitats musulmanes, i que la més important és l'Unió de comunitats islàmiques de Catalunya.
Enric Vendrell, en la seva al·locució, ha reclamat que per prevenir radicalismes cal implantar l'assignatura de religió islàmica a les escoles perquè si no s'està donant com a única sortida una formació en les mesquites "amb condicions inadequades i per part de persones inadequades", una idea que comparteixen les federacions d'entitats islàmiques de Catalunya.
Per la seva banda, el secretari general de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha apuntat al fet que l'índex de vulnerabilitat i pobresa en certs col·lectius és un risc, i ha ofert indicadors que les persones d'origen estranger estan en pitjor situació.
Per això, aquestes persones poden ser un objectiu "més fàcil als quals cerquen radicalització i fer proselitisme", i ha detallat que l'important en aquests processos no és l'espai sinó l'entorn social.
