MADRID 4 abr. (EUROPA PRESS) -
Amnistia Internacional ha reclamat a la Unió Europea (UE) que posi fi a la discriminació de les persones d'ètnia gitana, després d'assegurar que "no està fent el suficient", coincidint amb la vigília del Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el 8 d'abril.
El director del Programa Regional per Europa i l'Àsia Central d'Amnistia Internacional, John Dalhuisen, ha assenyalat que "la UE ha d'aplicar de seguida el nombre considerable de mesures de què disposa per sancionar els governs que no aborden la discriminació de les persones d'ètnia gitana i la violència contra elles".
Així, Dalhuisen ha insistit que aquest tipus de pràctiques "són contràries a les lleis de la UE i als principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans sobre els quals es va fundar la Unió".
Per aquesta raó, Amnistia Internacional posa en marxa una ciberacció a través de www.actuaconamnistia.org, dirigint-se a la comissaria europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Vivian Reding, en què li recorda la "responsabilitat, l'obligació i la capacitat" que té la Comissió Europea per garantir el compliment de la llei i lluitar contra la discriminació i la violència de què la comunitat rumanesa és víctima.
L'organització recorda que els sis milions de persones d'ètnia gitana que es calcula que viuen en països de la UE figuren molt per sota de gairebé tots els indicadors de desenvolupament humà i afegeix que "vuit de cada deu estan en una situació de risc de pobresa i només un de cada set adults joves gitanos ha acabat l'educació secundària superior".
D'altra banda, alerta que "els desallotjaments forçosos de persones gitanes segueixen essent la norma en lloc de l'excepció en diversos països europeus com Romania, Itàlia i França". En el cas d'Espanya, apunta que les autoritats han desallotjat 54 famílies gitanes del poble de Puerta del Hierro, a Madrid, sense garantir-los un allotjament adequat.
A més, Amnistia Internacional denuncia que entre gener del 2008 i juliol del 2012 es van cometre més de 120 atacs greus contra persones d'ètnia gitana i les seves propietats a Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i Bulgària, incloent-hi tirotejos, apunyalaments i incendis provocats. "En nombrosos casos, les autoritats de l'Estat, com la policia, no van impedir aquests atacs o no els van investigar exhaustivament", ha afegit.
"La Comissió Europa té el poder de tenir un impacte durador en la vida de les comunitats marginades i discriminades a Europa com la gitana. Lamentablement, fins ara ha vacil·lat a l'hora d'actuar contra els Estats que violen els drets humans dels gitanos rumanesos", ha conclòs Dalhuisen.
