L'autor d'un estudi sobre el 'bullying' adverteix que gairebé un 96% dels possibles casos no són reportats a Inspecció Educativa
MADRID, 5 juny (EUROPA PRESS) -
Amnistia Internacional (AI) ha denunciat aquest dimecres 5 de juny la "invisibilitat" de l'assetjament escolar a Espanya i ha advertit que es tracta d'un assumpte de Drets Humans que "afecta milers de nens i nenes i adolescents i les seves famílies".
Així ho ha posat de manifest el director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, en una roda de premsa que ha tingut lloc a Madrid per presentar els resultats de l'estudi 'Fer la vista... grossa!: L'assetjament escolar a Espanya, un assumpte de Drets Humans'.
L'informe és fruit d'una investigació documental i sobre el terreny realitzada entre l'octubre del 2017 i desembre del 2018, centrant-se a Galícia i Extremadura per ser dos de les regions des de les quals el servei d'atenció telefnica del Ministeri d'Educació (900 018 018) va rebre menys trucades durant el primer any de funcionament.
Durant la seva intervenció, Beltrán ha explicat que la primera conclusió d'aquest informe és que l'assetjament escolar és "invisible". "Només es veu la punta de l'iceberg de milers de casos que no es registren oficialment, ja sigui com a resultat d'errors en la recollida de les dades per part de l'administració, per la falta de formació del professorat i de pares i mares que ho identifiquin", ha manifestat.
En aquest sentit, el director d'Amnistia ha assegurat que l'assetjament escolar "no es combat adequadament perqu les mesures que hi ha per detectar-lo no estan funcionant".
Beltrán ha insistit que les dades són "molt diferents" depenent de qui les ofereixi, i "no reflecteixen la realitat del patiment de molts nens i nenes a Espanya".
Segons ha denunciat l'autor de l'estudi, Koldo Casla, "la majoria dels casos d'assetjament escolar" identificats de manera preliminar pel servei d'atenció telefnica del Ministeri d'Educació (900 018 018) el 2017 "no han estat reportats a inspecció educativa". A més, les formes no físiques d'assetjament, com els insults, la fustigació i l'exclusió social, incls a les xarxes socials, acostumen a passar desapercebudes i no es documenten en les lleres oficials.
L'organització indica que, durant el seu primer any de funcionament, el servei va rebre 25.366 trucades, de les quals 7.508 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament escolar.
AI avisa que es va informar a la inspecció educativa de 278 d'elles (el 3,7% del total), "malgrat que el protocol del servei telefnic diu clarament que s'ha d'informar a inspecció de tots els casos".
A finals d'abril del 2019, el Ministeri d'Educació va informar que en el seu segon any de funcionament (entre novembre del 2017 i octubre del 2018), el telfon havia rebut 12.799 trucades, de les quals 5.557 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament. El Govern atribueix aquest notable descens pel que fa a l'any anterior a la posada en marxa de serveis equivalents per diverses comunitats autnomes, com recorda AI.
Així mateix, Koldo Casla ha advertit que no existeixen dades desglossades per tnia, orientació sexual, identitat de gnere, nacionalitat, posició socioeconmica o altres motius de discriminació, amb l'excepció ocasional de l'edat i el sexe. "És urgent que es documenti la dimensió real del problema", ha afegit.
