BARCELONA 12 des. (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat per la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), en col·laboració amb el King's College University Hospital de Londres, ha detectat alteracions en la formació dels vasos sanguinis de fetus humans amb cardiopaties congènites que podrien contribuir al desenvolupament d'algunes d'aquestes malalties.
La troballa, publicada al 'European Heart Journal', obre la porta al desenvolupament de noves estratègies predictives i noves teràpies preventives per a aquests pacients.
Segons la investigadora principal del treball, Elisa Llurba, "el problema no només es troba al fetus, es troba a la placenta", i per aquesta raó és visible l'alteració dels factors angiogènics a la sang de la mare durant la gestació.
Les cardiopaties congènites afecten 8 de cada 1.000 nascuts a tot el món i només es detecten en el 50% dels casos de forma prenatal; mentre que les anomalies del cor i les grans artèries són els defectes congènits més comuns, i una de les primeres causes de mortalitat neonatal.
Malgrat els avenços significatius en el coneixement dels mecanismes que determinen la formació del cor, les causes d'aquestes anomalies encara es desconeixen en la majoria dels casos.
L'estudi portat a terme per la Unitat d'Insuficiència Placentària de l'Hospital Vall d'Hebron, investigadors del grup de Medicina Materno-Fetal i del grup del CIBBIM-Nanomedicina en Malalties Lisosomals i Fisiopatologia Cel·lular, ha presentat la primera evidència d'una angiogènesi --formació de vasos sanguinis i el cor-- anormal en el teixit cardíac de fetus amb cardiopaties congènites.
Davant d'aquesta expressió anòmala dels factors angiogènics en el teixit cardíac, els investigadors es van plantejar si aquests marcadors també podien observar-se a través de la sang materna i per tant, en cas positiu, resultar útils per al cribratge de dones amb un fetus afecte.
En la segona fase de l'estudi, portada a terme entre el juny del 2010 i el setembre del 2012 a la Vall d'Hebron, es va comparar l'estat de 65 dones embarassades d'un fetus amb cardiopatia congènita i el de tres embarassades sense complicacions en el mateix període de gestació i que van donar a llum nadons fenotípicament normals.
Els resultats que es desprenen de l'estudi coincideixen amb els obtinguts en estudis animals i suggereixen clarament que hi ha una excessiva senyalització antiangiogènica en el període embriogènic.
Aquesta senyalització podria contribuir al desenvolupament d'algunes cardiopaties congènites, precisament aquelles en les quals els grans vasos o vàlvules cardíaques són anormals, com en la Tetralogia de Fallot o en els defectes del septe auriculo-ventricular.
