Aquest 1 de novembre es compleixen 31 anys de la primera mort documentada d'una persona migrant a l'Estret
MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
Les persones migrants que han desaparegut o mort al mar quan provaven d'arribar a costes espanyoles s'ha redut gairebé a la meitat aquest any respecte a 2018. D'acord amb les dades de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), des de l'1 de gener fins al 28 d'octubre de 2019 han mort al mar camí d'Espanya almenys 324 migrants, davant els 621 que van morir durant el mateix període de l'any passat.
A aquesta xifra cal sumar-hi a una persona desapareguda i altres quatre persones els cossos de les quals van ser trobats aquest dimarts, 29 d'octubre, durant un rescat d'una embarcació en la qual viatjaven per provar d'arribar en piragua a les costes de Canries. La ruta cap a les costes canries est experimentant un repunt, encara que en termes globals el nombre d'arribades en pastera a Espanya de migrants en situació irregular s'ha redut més de la meitat pel que fa a 2018.
Segons xifres oficials, un total de 22.247 migrants han arribat en pastera a les costes espanyoles durant aquest 2019, cosa que suposa un 53,3% menys que durant els deu primers mesos de 2018, quan van arribar 47.684 persones.
El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha atribut el descens d'arribades de pasteres a costes espanyoles al treball i cooperació entre Espanya i el Marroc. Al setembre, va tenir lloc la setena reunió entre el ministre espanyol i el seu homleg marroquí des de juny de 2018, quan Marlaska va prendre possessió del seu crrec.
Precisament aquest divendres, 1 de novembre, es compleixen 31 anys de la primera mort documentada d'una persona migrant a l'Estret de Gibraltar. Va ser l'any 1988 quan el mar va llanar el primer cos d'un migrant que tractava d'aconseguir les costes espanyoles a la platja gaditana dels Lances.
El mort va ser un jove marroquí de Nador de 23 anys que havia pagat 35.000 pessetes per poder creuar l'Estret i arribar a Europa amb la finalitat de trobar treball. Aquell dia, el fotgraf Ildefons Sena va immortalitzar la primera imatge del cos d'un migrant sobre la sorra d'una platja espanyola.
Espanya era llavors un país de trnsit ja que l'objectiu d'aquestes persones era arribar a Frana o Itlia i aquella va ser la primera pastera documentada, una de tantes que, trenta anys després, continuen arribant a les costes espanyoles.
Des de llavors, més de 7.000 persones han mort a L'Estret quan provaven d'arribar a Espanya, segons l'estimació realitzada per Andalucía Acoge i la Fundación Por Causa amb dades oficials de l'OIM.
En declaracions a Europa Press, el secretari general d'Andalucía Acoge, José Miguel Morales, ha apuntat que almenys 1.100 han perdut la vida en tot a Mediterrani només el 2019, encara que la xifra "sempre és més gran" perqu no totes les morts són documentades i comptabilitzades.
REDUIR ARRIBADES "A COSTA DELS DDHH"
A parer seu, la reducció en el nombre d'arribades irregulars a Espanya té a veure amb els 170 milions d'euros que Espanya i la Unió Europea han donat al Marroc "perqu faci de gendarme de la UE". "Al final els diners europeus serveixen per reduir les arribades per a un cost que no té res a veure amb els valors propugnats per la UE, a costa dels drets humans i de finanar polítiques de repressió cap als qui intenten migrar", ha dit.
A més, respecte a la reactivació de la ruta cap a Canries, ha apuntat que "est demostrat" que quan la UE tanca una via d'accés, "sempre s'activa una nova" i, per aix, veu necessari que s'activin rutes legals i segures. En aquesta línia, ha advertit que la via des d'frica cap a Canries és "la més llarga i perillosa". "Feia anys que no viem un repunt així", ha sentenciat.
