MADRID, 3 gen. (EUROPA PRESS) -
Una nova investigació feta per experts de l'Escola de Medicina St. Louis de la Universidad de Washington, als Estats Units, demostra que l'obesitat no sempre va de la mà de canvis metabòlics al cos que poden portar a la diabetis, malalties del cor i vessament cerebral.
En aquest estudi, els investigadors van trobar que un subconjunt de les persones obeses no tenen les anormalitats metabòliques comuns associades amb l'obesitat, com la resistència a la insulina, lípids sanguinis anormals (nivells alts de triglicèrids i baixos de colesterol HDL), pressió arterial alta i excés de greix en el fetge.
A més, les persones obeses que no tenien aquests problemes metabòlics al començament de l'estudi no els van desenvolupar fins i tot després de guanyar més pes. El treball, els resultats del qual es publiquen en l'edició d'aquest divendres de 'The Journal of Clinical Investigation', va incloure 20 participants obesos als qui se'ls va demanar que engreixessin unes 15 lliures (6,8 quilograms) durant diversos mesos per determinar com els quilos de més afecten les seves funcions metabòliques.
"El nostre objectiu era tenir participants consumint 1.000 calories addicionals cada dia fins que cadascun va guanyar un 6 % del seu pes corporal", explica la primera autora del treball, Elisa Fabbrini, professora assistent de Medicina. "Això no ha estat fàcil de fer. És tan difícil aconseguir que les persones guanyin pes com aconseguir que baixin de pes", afegeix.
Tots els subjectes van augmentar de pes menjant en els restaurants de menjar ràpid, sota la supervisió d'un nutricionista. Els investigadors van elegir les cadenes de restaurants de menjar ràpid que ofereixen mides de porcions rigorosament regulades i informació nutricional.
Abans i després de l'augment de pes, els científics van avaluar acuradament a cada participant la composició corporal, la sensibilitat a la insulina i la seva capacitat per regular el sucre en la sang, el greix del fetge i altres mesures de salut metabòlica.
Després de guanyar pes, els perfils metabòlics dels subjectes obesos es van mantenir normals si estaven en el rang normal al començament de l'estudi. Però els perfils metabòlics van empitjorar significativament després de guanyar pes en subjectes obesos que ja tenien un perfil metabòlic anormal quan va arrencar l'anàlisi.
"Aquesta investigació demostra que algunes persones obeses estan protegides dels efectes metabòlics adversos de l'augment de pes moderat, mentre que altres estan predisposades a desenvolupar aquests problemes", resumeix un altre dels autors, Samuel Klein, professor de Medicina i Ciències Nutricionals i director del Centre de Nutrició Humana de la Universitat de Washington.
"Aquesta observació és important clínicament ja que aproximadament el 25 % de les persones obeses no té complicacions metabòliques -ressalta--. Les nostres dades mostren que aquestes persones es mantenen metabòlicament normals fins i tot després de guanyar més pes".
Com a part de l'estudi, els investigadors van ajudar els subjectes a perdre el pes que havien guanyat."És important assenyalar que una vegada que es va completar l'estudi, es va incloure tots els participants en el nostre programa de pèrdua de pes per assegurar que perdien tot el pes que havien guanyat o més", assenyala Klein, qui també dirigeix la Divisió de Geriatria i Ciències de la Nutrició i el Centre Atkins d'Excel·lència en Medicina de l'Obesitat.
Els experts van identificar algunes mesures clau que distingeixen als individus obesos metabòlicament normals de les persones amb problemes. Un d'ells va ser la presència de greix a l'interior del fetge, ja que les persones amb metabolisme anormal acumulaven greix allà.
Una altra diferència implica la funció dels gens en el teixit gras. Les persones amb metabolisme normal, tot i la seva obesitat van expressar més gens que regulen la producció i acumulació de greix i l'activitat d'aquests gens es va incrementar encara més quan les persones metabòlicament normals van guanyar pes, cosa que no succeïa en els individus amb metabolisme anormal.
"Aquests resultats suggereixen que la capacitat del greix corporal d'expandir-se i augmentar d'una manera saludable pot protegir algunes persones dels problemes metabòlics associats amb l'obesitat i l'augment de pes", afirma Klein, qui també ha assenyalat que l'obesitat contribueix a més de 60 diferents trastorns insans.
"Necessitem més estudis per intentar entendre per què l'obesitat causa malalties específiques en algunes persones, però no en altres --afegeix Klein--. Podria ser la genètica, la ingesta dietètica específica, un estil de vida físicament actiu, la salut emocional o fins i tot els microbis que viuen a l'intestí?".
En la seva recerca de respostes, Klein i els seus col·legues planegen analitzar més de prop el greix, el múscul i el teixit del fetge i incloure persones primes en futurs estudis per aprendre més sobre com i per què alguns individus estan protegits de problemes metabòlics mentre que d'altres són vulnerables.
