Els marroquins suposen el 41% de les detencions des del 2016 i l'últim any va deixar quinze menors arrestats
MADRID, 2 ago. (EUROPA PRESS) -
Un algerià confident de l'Ertzaintza i un condemnat de la cèl·lula de Ripoll que va perpetrar l'atemptat del 17 d'agost (17-A) del 2017 a Catalunya figuren entre els expulsats per Espanya el 2024 per delictes relacionats amb el jihadisme.
El 'Balanç del terrorisme a Espanya 2024' del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, consultat per Europa Press, repassa les actuacions de les autoritats espanyoles en aplicació de la política d'expulsió de ciutadans estrangers vinculats al jihadisme en ser "considerats una amenaça per a la seguretat nacional".
Una de les expulsions es va registrar a l'abril, quan l'Audiència Nacional va ordenar l'expulsió d'Espanya d'un algerià resident a Vitòria i que, destaca aquest informe, "era confident de l'Ertzaintza".
"Se'l va considerar un perill per a la seguretat nacional. Havia estat detingut per la policia el 2018 i condemnat per l'Audiència Nacional, tot i que el Suprem el va absoldre en comptar amb informes favorables de la policia basca", apunta.
També a l'abril va ser expulsat Saïd ben Iazza, un dels tres condemnats en el sumari relacionat amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017. Ben Iazza havia facilitat un vehicle i documentació a membres de la cèl·lula jihadista de Ripoll.
MARROQUÍ COMBATENT A SÍRIA
El repàs del Centre Memorial comença detenint en l'expulsió el mes de febrer per part del Govern central de Saïd Lachhad, un ciutadà marroquí que acabava de complir una condemna de set anys de presó.
"Lachhad havia combatut a Síria en la branca filial d'Al-Qaeda i en l'Estat Islàmic i en tornar a Espanya es va dedicar al reclutament de nous terroristes per enviar a Síria", explica.
El 18 de març, prossegueix el Centre Memorial, la policia va detenir a Saragossa l'algerià Nouh Mediouni, que havia estat alliberat unes setmanes abans després de complir condemna per pertinença a Al-Qaeda. "Va ser traslladat a Almeria i expulsat al seu país d'origen per via marítima".
Al juny es va produir l'expulsió d'un altre ciutadà marroquí, Mohamed Harrak, que va ser detingut a Mallorca el 2016 acusat de vinculació amb el jihadisme. El detingut, que va ser absolt, va al·legar que treballava per al CNI. La decisió d'expulsar-lo va ser aprovada per l'Audiència Nacional.
A l'agost, la Policia Nacional va expulsar un veí de la localitat barcelonina de Gelida acusat de "constituir una greu amenaça per a la seguretat nacional". L'arrestat, amb suposats vincles amb el jihadisme, mostrava una conducta violenta i hauria protagonitzat actes de repulsa a les dones i als homosexuals.
Finalment, la Policia Nacional va expulsar al setembre des de Tarragona un grup de tretze delinqüents amb nombrosos antecedents, entre ells un que havia complert condemna per col·laboració amb un grup jihadista.
RADIOGRAFIA DE DETINGUTS I PROCEDÈNCIA
El balanç del 2024 del Centre Memorial, consultat per Europa Press, també inclou una radiografia sobre els detinguts a Espanya en operacions policials, destacant que per tercer any consecutiu els més nombrosos són els ciutadans espanyols, seguits pels marroquins.
En concret, un total de 30 detinguts, és a dir, el 37% del total d'arrestats, eren de nacionalitat espanyola, i 26 dels detinguts eren marroquins, gairebé un terç del total.
A bastant distància dels anteriors es van situar els naturals d'Algèria, Síria i el Líban (amb tres detinguts de cadascun d'aquests països), el Pakistan i Palestina (dos detinguts de cada lloc) i Txetxènia, Jordània, Iemen, Tadjikistan i Mèxic, amb un cadascun. Del 8,64% no es proporciona informació sobre la nacionalitat.
El Centre Memorial examina la seqüència de detencions des de l'any 2016: el Marroc continua encapçalant la llista de detinguts amb més d'un 41%, seguit d'Espanya amb una mica més del 34%, Algèria i Pakistan, amb xifres menors.
TIPOLOGIA DE DELICTES I MENORS
Sobre la tipologia delictiva, l'informe constata que un 37% dels sospitosos detinguts feien activitats de propaganda o d'enaltiment de la violència jihadista, mentre que un altre 22,2% duien a terme actuacions que poden considerar-se com a preparatòries de la realització d'atemptats.
Un 12,3% dels arrestats estaven intentant reclutar altres membres, mentre que només l'1,2% estaven acusats de proporcionar finançament a grups terroristes. El 27,16% restant s'engloba en l'epígraf d'uns altres o no consta.
Un dels punts destacats és la implicació creixent de menors en delictes de jihadisme. Van ser quinze menors d'edat el 2024, "xifra que supera la suma dels detinguts en els set anys anteriors", posant d'exemple el jove de disset anys a Montellano (Sevilla) que assajava en un descampat per detonar una bomba amb TAPT (triperòxid de triacetona), conegut com "la mare de Satan".
D'altra banda, vuit de les persones arrestades el 2024 eren dones, una xifra similar a la de l'any anterior. Des del 2015, s'eleven a 52 el nombre de dones detingudes, la qual cosa suposa el 8,84% de totes les captures practicades en aquest temps.
