Publicat 07/01/2014 12:16

Albert Villaró dibuixa una Catalunya independent "millor" en la novel·la 'Els ambaixadors'

Albert Villaró, Premi Josep Pla
EUROPA PRESS

Es permet "petites venjances" històriques com la mort de Franco el juliol del 36 en un accident d'aviació

BARCELONA, 7 gen. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor andorrà oriünd de la Seu d'Urgell (Lleida) Albert Villaró dibuixa una Catalunya independent el 1949 "millor que la que hi havia en aquesta època" i es pren llicències històriques en la novel·la 'Els ambaixadors', que la nit d'aquest dilluns es va alçar guanyadora del 46 Premi Josep Pla de literatura catalana.

En declaracions a Europa Press, l'autor ha explicat que la novel·la, considerada una ucronia, està explicada amb un gran sentit de l'humor i d'una ironia fina que li permet ordir "petites venjances" i bromes històriques, com per exemple la mort de Franco en un accident d'avió el 18 de juliol del 1936 --dia de l'aixecament militar que va desencadenar la Guerra Civil--, probablement a causa d'un sabotatge.

El general Sanjurjo es va convertir en el dictador espanyol en la novel·la de Villaró, que planteja una Catalunya convertida en un "estat europeu normal com ho podria ser Holanda o França", ha ressenyat Villaró, que ha explicat que la separació respecte a la resta d'Espanya va ocasionar tensions que fan avançar la novel·la.

Un seminarista del poble de Tor (Lleida), conegut com a mossèn Farràs, és el protagonista de la història, que a més té una trama humana en què s'entremesclen amistats, passions, eufòria i cops baixos a través d'un elenc de personatges reals --amb una evolució diferent-- i altres inventats.

La novel·la és un gran "exercici d'imaginació" que transcorre durant dues setmanes del 1949, una vegada explicat en el pròleg com el 6 d'octubre del 1934 el general Domènec Batet ha tingut una visió que seria afusellat quatre anys més tard pels mateixos que li donaven l'ordre d'aplacar les revoltes generades per la proclamació de l'Estat català a càrrec de Lluís Companys.

"No sé si la història és la que m'hagués agradat, però és la que m'he imaginat", ha assenyalat Villaró, que en la novel·la de més de 600 pàgines escriu capítols curts i dinàmics per no avorrir al lector.

De fet, ha explicat que ell com a lector és molt exigent, per la qual cosa també ho és com escriptor de la història, que comença a Andorra, es desplaça per La Seu, Barcelona, Irlanda i també Madrid.

Al final de la novel·la, l'escriptor presenta un capítol amb els personatges que apareixen i teixeix una petita biografia de tots ells, que entreveu l'evolució de tots ells fins a l'actualitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés