Publicat 28/09/2014 12:29

Albert Pla ironitza que "mataria abans que comencessin a fer mal" a les plataformes ciutadanes

Espectaculo TENEMOS UN PROBLEMA De ALBERT PLA & DIEGO CORTES
FERRAN_SENDRA

SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA, 28 set. (EUROPA PRESS) -

El músic català Albert Pla porta 25 anys de carrera marcada per lletres que, des de la ironia i la sàtira, rebutgen tota mena de poder. Ara, davant de la proliferació de plataformes ciutadanes i grups com Podem, es mostra rotund: "Els mataria a tots abans que comencessin a fer mal".

A l'autor de 'La deixo o no la deixo' i 'Carta al rei Melcior' no li són alienes les polèmiques ocasionades per algunes de les seves cançons, les seves declaracions --ha dit que li feia "fàstic" ser espanyol-- o fins i tot els seus espectacles --com el recent 'Manifestació', en què es veu atrapat en una mobilització permanent--.

Així, i perquè sempre assegura que li fa "por" qualsevol polític, expressa el seu actual temor als col·lectius assemblearis que aposten per una democràcia participativa i reivindiquen més poder per al poble. "Les mataria abans que comencessin a fer mal, saps?", exposa en una entrevista concedida a Europa Press coincidint amb l'estrena de l'última pel·lícula en la qual participa i el començament d'una nova gira.

"Ara que encara no porten guardaespatlles, és millor. Si no, després, l'anem a embolicar una altra vegada, i ja no podrem fer-ho... ja tindran servei de seguretat, guardaespatlles... bancs que els abonin... votants...Es millor acabar ara", explica Pla amb el seu habitual to pausat però la radicalitat i el sarcasme que el caracteritzen.

"CATALUNYA INDEPENDENT, PER QUÈ NO?"

És de Sabadell i viu prop de Girona. I tot i que es pregunta "per què no" una Catalunya independent, en aquests dies de debats sobre secessions assevera que a ell, en realitat, li importa "poc" la independència, que està al número "195" en la seva llista de prioritats. "Si em diuen que Catalunya és independent, dius 'ah, doncs què bé!'. I, si no, doncs també. Me la sua una mica", reconeix.

Ara bé, la consulta que finalment ha convocat el president de la Generalitat, això sí que ni li va ni li ve. "Que facin el que vulguin. Jo no he votat en la meva vida ni penso votar en la meva vida, i mai he fet declaracions nacionalistes", subratlla.

També lamenta com es troba el panorama informatiu. "Els mitjans, com les discogràfiques, cada vegada ploren més, cada vegada els va pitjor. Encara tenint tot el poder que han tingut, els idiotes, l'estan perdent, fixa't, i estan acomiadant periodistes i tancant diaris. Després de tot l'embolic que han armat i de tota la pasta que han guanyat... encara, a més, s'estan arruïnant. És súper graciós", ironitza. "És que, vaja, que controlis tota la informació i la caguis d'aquesta manera...", afegeix. És més, per part seva, ni llegeix els diaris ni veu les televisions: "Fa temps que no tinc aquests vicis".

Precisament la situació de la indústria musical el porta a pensar que, de moment, no hi haurà nou disc a la vista. "Com ja la cosa està tan... com ja ningú treu discos... ni ningú els vol treure ni res", expressa, dubitatiu, abans de reprendre la seva filosofia usual per asseverar que "un segueix fent cançons" i les segueix "cantant".

"EL CAMÍ DE SANTIAGO, PERÒ AL REVÉS"

Amb el guitarrista Diego Cortés torna als escenaris aquest mes d'octubre en una gira que inclou 14 sales i auditoris, de moment. I comença per Galícia --estarà el 3 d'octubre a A Corunya i el 4 a Pontevedra--, com ho fes en la seva primera gira en castellà, a Vigo. "Això hauria de ser el ¿92? ¿93? ¿94?", intenta recordar.

Segons la seva opinió, començar els concerts per aquesta part de la península és una decisió que "ha de quadrar". "Com és el que et cau més lluny, dius: llavors d'aquí ja faig el Camí de Santiago, però al revés", reflexiona.

"A Galícia ja tenim suficient per contar una vida sencera", confessa, malgrat negar-se a donar detalls d'aquestes experiències. "Si ho publiquessis, estaríem a la presó tots", diu a la periodista.

Sí que destaca que la seva impressió en territori gallec "sempre ha estat genial". Fa "no molt" --a començament d'agost-- van tornar Diego Cortés i ell per tocar en el Club Nàutic d'O Grove (Pontevedra). "I com sempre, un lloc encantador; són totals els gallecs", exclama.

Del barceloní, nascut a una família gitana amb tradició flamenca, ressalta que "és una assegurança de vida". Van començar a treballar junts "com en els 90 i llargs, gairebé 2000", quan Cortés tenia el grup Jaleo. "Després, aquí ja ens hem quedat sols", apunta. "Ja fa com 15 anys que jo vaig fent els meus espectacles i les meves coses però sempre m'acabo tornant a ajuntar amb Diego a tocar", relata.

Per a les seves noves cites --després d'A Corunya i Pontevedra estaran a Castelló, Madrid, Conca, Alacant, Màlaga, Vitòria, Saragossa, Oviedo, Bilbao, Segòvia, una altra vegada Madrid i Barbastre--, Albert promet un xou "salvatge". "Aquí estem Diego i jo en pla salvatge, i ja està. Res més", adverteix.

Així, repassarà els seus temes de sempre i regalarà al públic "els quatre o cinc nous". "I també anem a veure... Anem improvisant una mica. Depèn del lloc i depèn de la gent, doncs vas fent una cosa o vas fent una altra", indica. La improvisació com a estil de vida.

"HAN MORT PER SOBRE DE LES SEVES POSSIBILITATS"

Aquests dies, el cantautor i artista s'ha dedicat a la seva faceta d'actor amb la promoció de l'última pel·lícula en la qual participa, 'Han mort per sobre de les seves possibilitats', que el seu director, Isaki Lacuesta, va estrenar aquesta setmana en el festival de Sant Sebastià. "Amb Isaki genial, amb tots fantàstic", respon a la pregunta sobre com va transcórrer el rodatge.

Pel que fa al seu paper al film, que retrata la crisi en clau d'humor, assenyala que "no és molt gran" --es tracta d'una comèdia coral--. "Sortim molts i poc, i bé", comenta, entre rialles.

Des dels seus inicis el 1996 a la gran pantalla, amb 'Coixí de seguretat', de Juanma Bajo Ulloa, Pla ha compartit gravacions amb nombrosos cineastes entre els quals Lacuesta i Albert Serra --amb qui va fer el 2006 'Honor de cavalleria', una versió lliure i experimental del Quixot-- comparteixen ser de la població gironina de Banyoles. "A mi m'encanta treballar amb directors de Banyoles", admet.

Qüestionat per l'últim, Serra, que l'any passat va recollir a Santiago el Premi Cineuropa després de la projecció de la seva cinta 'Història de la meva mort', Albert Pla rivalitza, des de la sintonia que els atorga ser dos personatges singulars. "És gairebé tan simpàtic com jo", fa broma.

Durant la conversa telefònica, Albert Pla té un incident. "Ai, que el meu fill està robant directament una cosa del súper...! És a dir, que s'està anant amb els pastissets a la mà, acaba de sortir disparat de la porta. I ara què faig?", pensa en pujada, rialler, amb la seva habitual naturalitat.

Ja al final, davant dels requeriments, revela les claus per compondre les seves arriscades lletres: "Doncs res, jo penjo el telèfon ara, i segueixo comprant, i vaig pensant en les meves coses. Vaig fent, vaig pensant les meves coses, i ja està. No faig res més".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés