Publicat 10/04/2021 11:30CET

Albert Om evoca el seu viatge a la Provença en un llibre banyat pel record dels seus pares

El periodista Albert Om presenta el seu llibre 'El dia que vaig marxar'.
EUROPA PRESS

'El dia que vaig marxar' parteix d'un "parèntesi" que es va prendre al 2015

BARCELONA, 10 abr. (EUROPA PRESS) -

El periodista Albert Om evoca un viatge de tres mesos que va fer a la Provença francesa al 2015 a 'El dia que vaig marxar' (Univers), un llibre banyat pel record i l'homenatge als seus pares.

Segons ha explicat en una entrevista d'Europa Press, va fer el viatge per satisfer un desig de desaparèixer: "La paradoxa és que en aquest llibre m'he mostrat més que en tot el que he fet".

També perquè veia com els seus pares començaven a envellir, i va tenir la sensació de que si no ho feia en aquell moment ja no ho faria mai.

Assegura que el va acabar de convèncer un comentari del cantautor Joan Manuel Serrat el dia en què a Barcelona s'homenatjaven les víctimes de l'atemptat contra la revista 'Charlie Hebdo', qui va dir que als 60 o 70 ningú volia ser ni català ni espanyol, sinó que el que volien era ser francesos.

Amb tot, destaca que no és un llibre d'una crisi vital, sinó que simplement volia fer un parèntesi, una pausa per després reprendre la seva vida en el mateix punt: "Volia sortir de l'autopista per després veure quin camí podia agafar per tornar a entrar".

UN HOMENATGE ALS SEUS PARES

L'escenari del qual parteix el llibre és una escola internacional d'idiomes a Ais de Provença, però segons ha explicat va tenir clar des del principi que el llibre faria "excursions" a diferents moments de la seva vida.

"Els 50 és una edat que et permet mirar a tots els costats de la teva vida", ha dit, i és en aquest sentit que hi ha una part del llibre que es desenvolupa en el present, més de llibre de viatges, i un altre centrada en el passat, més memorialística.

En part va ser així perquè veure que la vida dels seus pares s'acabava va fer que dirigís la seva mirada als seus inicis: "El llibre és clarament un homenatge als meus pares: volia que apareguessin no només en els seus moments de decadència, sinó també en els seus anys d'esplendor", ha dit.

LA LLIBERTAT A 150 QUILÒMETRES

Segons ha explicat, per a la generació dels seus pares, durant la dictadura franquista, França va suposar la llibertat: "Tenien la llibertat a 150 quilòmetres".

Molts anys més tard, va tornar a significar el mateix per a ell: "Allà vaig ser realment feliç", ha assegurat.

En el llibre apareixen també els companys de les seves classes de francès, de diferents edats i països, que hi van anar parar també per diferents motius.

Entre ells, ha destacat un assessor antiterrorista del govern nord-americà i una colombiana que "estava donant tombs pel món" perquè els seus pares tenien por que la segrestessin.

DESCOBRIR UN ALTRE PAÍS

Om també se'n va anar a Londres als 25 anys, en un viatge que per a ell té molt a veure amb el que va fer després amb 48: "En els dos casos me'n volia anar a un lloc on no em conegués ningú, on buscar una vida nova, descobrir un altre país, una altra gent, una altra llengua".

Ha escrit el llibre cinc anys més tard, cosa que a parer seu li ha servit per tenir la distància i la lucidesa necessàries per treure profit del viatge, i també perquè parlés amb la mateixa "tendresa" del seu viatge que de la seva infància i la seva joventut o la dels seus pares.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés