Converteix en llibre de no ficció una investigació sobre el trfic de dones
BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
La periodista i escriptora barcelonina Alba Muñoz aborda en el llibre 'Polilla' (Alfaguara) la llibertat de les dones amb el rerefons d'una relació tormentosa i el trfic de dones a Bsnia després de la guerra dels Balcans.
En una entrevista d'Europa Press, Muñoz ha explicat que el germen del llibre és el seu viatge a Bsnia un cop acabada la carrera de Periodisme a la recerca d'una histria que la donés a conixer com a reportera.
Explica com després de conixer un jove bosni l'últim dia de viatge es va quedar all i va conixer una dona que li va explicar la "problemtica" del trfic de dones a través d'una xarxa de cases secretes on s'amagaven víctimes, que va decidir investigar.
Ha remarcat que tot el que apareix en el llibre és "100% real", per escrit literriament, amb les eines de la novella, perqu pogués ser llegible i accessible a tot tipus de persones.
VIATGE A BSNIA
Muñoz (Barcelona, 1985) ha explicat que va estar dos anys viatjant a Bsnia, al mateix temps que iniciava una relació amb el jove bosni establert a Catalunya, i que, aconsellada per un amic periodista i malgrat tenir "aparaulada" la seva publicació en un diari, finalment el reportatge va anar derivant en un llibre en el qual explicava tant la xarxa de trfic com la seva histria personal.
L'autora ha remarcat que va intentar durant anys escriure el llibre, per no trobava el to, amb les entrevistes amb víctimes de trfic i la "relació tormentosa" personal, al qual se sumava l'omnipresncia de la figura del seu propi pare amb el qual mantenia una relació conflictiva --no en va 'Polilla' era el nom que li donava el seu pare--.
L'autora ha remarcat que posteriorment va comenar a treballar en diferents mitjans de comunicació i va abandonar el llibre en patir un "bloqueig" en l'escriptura, per que quan va esclatar el 'Me too' va veure que es donava l'atmosfera propícia per al llibre.
Ha afirmat que el relat de si mateixa en el llibre no era complet i sí molt idealitzat, perqu va patir quan estava amb aquest jove, per no es "sentia una víctima" i ho va viure com un acte de rebellió i d'agafar les regnes de la seva vida.
Muñoz ha assenyalat que la seva gran por a l'hora d'encarar el llibre era que "s'interpretés malament i romantitzessin les relacions abusives", quan era tot el contrari i buscava obrir nous espais de llibertat i autoacceptació per a les dones, per creu que pel feedback que ha rebut s'ha ents.
"DESITJAR EL QUE DESITGEM"
Ha dit que va portar un petit diari sobre el que vivia amb el jove i com "s'estava muntant una pellícula" amb aquella relació i era una fantasia de vida independent.
Ha assegurat que, en canvi, tractar amb les dones bosnianes que apareixen en el llibre no va ser fcil, "estaven plenes de grisos, de complexitats", que era molt difícil traslladar al paper, i ha remarcat que el llibre acaba sent tan complex com ho és la llibertat de les dones.
"Com que no vivim en una situació comparable als homes, els nostres desitjos, aspiracions i moviments poden ser arriscats. No sabem si en desitjar el que desitgem estem en llibertat", ha remarcat l'autora.
Muñoz ha explicat que s'ha esforat en l'estructura del llibre, filtrant i rebutjant escenes, amb canvis de plnol constants i capítols curts, buscant que fos un "petit descobriment" per al lector.
L'autora ha assenyalat que han estat anys de feina sobre la histria, per la qual cosa té "cert esgotament" i prefereix parar, per ha sostingut que potser ho reprn en un temps perqu lamentablement el trfic no haur desaparegut.
