Converteix en llibre de no ficció una investigació sobre el tràfic de dones
BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
La periodista i escriptora barcelonina Alba Muñoz aborda en el llibre 'Polilla' (Alfaguara) la llibertat de les dones amb el rerefons d'una relació tormentosa i el tràfic de dones a Bòsnia després de la guerra dels Balcans.
En una entrevista d'Europa Press, Muñoz ha explicat que el germen del llibre és el seu viatge a Bòsnia un cop acabada la carrera de Periodisme a la recerca d'una història que la donés a conèixer com a reportera.
Explica com després de conèixer un jove bosnià l'últim dia de viatge es va quedar allà i va conèixer una dona que li va explicar la "problemàtica" del tràfic de dones a través d'una xarxa de cases secretes on s'amagaven víctimes, que va decidir investigar.
Ha remarcat que tot el que apareix en el llibre és "100% real", però escrit literàriament, amb les eines de la novel·la, perquè pogués ser llegible i accessible a tot tipus de persones.
VIATGE A BÒSNIA
Muñoz (Barcelona, 1985) ha explicat que va estar dos anys viatjant a Bòsnia, al mateix temps que iniciava una relació amb el jove bosnià establert a Catalunya, i que, aconsellada per un amic periodista i malgrat tenir "aparaulada" la seva publicació en un diari, finalment el reportatge va anar derivant en un llibre en el qual explicava tant la xarxa de tràfic com la seva història personal.
L'autora ha remarcat que va intentar durant anys escriure el llibre, però no trobava el to, amb les entrevistes amb víctimes de tràfic i la "relació tormentosa" personal, al qual se sumava l'omnipresència de la figura del seu propi pare amb el qual mantenia una relació conflictiva --no en va 'Polilla' era el nom que li donava el seu pare--.
L'autora ha remarcat que posteriorment va començar a treballar en diferents mitjans de comunicació i va abandonar el llibre en patir un "bloqueig" en l'escriptura, però que quan va esclatar el 'Me too' va veure que es donava l'atmosfera propícia per al llibre.
Ha afirmat que el relat de si mateixa en el llibre no era complet i sí molt idealitzat, perquè va patir quan estava amb aquest jove, però no es "sentia una víctima" i ho va viure com un acte de rebel·lió i d'agafar les regnes de la seva vida.
Muñoz ha assenyalat que la seva gran por a l'hora d'encarar el llibre era que "s'interpretés malament i romantitzessin les relacions abusives", quan era tot el contrari i buscava obrir nous espais de llibertat i autoacceptació per a les dones, però creu que pel feedback que ha rebut s'ha entès.
"DESITJAR EL QUE DESITGEM"
Ha dit que va portar un petit diari sobre el que vivia amb el jove i com "s'estava muntant una pel·lícula" amb aquella relació i era una fantasia de vida independent.
Ha assegurat que, en canvi, tractar amb les dones bosnianes que apareixen en el llibre no va ser fàcil, "estaven plenes de grisos, de complexitats", que era molt difícil traslladar al paper, i ha remarcat que el llibre acaba sent tan complex com ho és la llibertat de les dones.
"Com que no vivim en una situació comparable als homes, els nostres desitjos, aspiracions i moviments poden ser arriscats. No sabem si en desitjar el que desitgem estem en llibertat", ha remarcat l'autora.
Muñoz ha explicat que s'ha esforçat en l'estructura del llibre, filtrant i rebutjant escenes, amb canvis de plànol constants i capítols curts, buscant que fos un "petit descobriment" per al lector.
L'autora ha assenyalat que han estat anys de feina sobre la història, per la qual cosa té "cert esgotament" i prefereix parar, però ha sostingut que potser ho reprèn en un temps perquè lamentablement el tràfic no haurà desaparegut.
