"Els escriptors no evolucionen cap a una escriptura més complexa, sinó cap a una de més destil·lada", afirma
BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i professora d'escriptura creativa Alba Dalmau aborda les segones oportunitats i el "tòpic" del Nadal en el llibre 'Ho, ho, ho. Una altra història de Nadal', a les llibreries des del 23 d'octubre i publicat per Univers.
En una entrevista d'Europa Press a Barcelona, ha explicat que el protagonista de la història és el Lluc, "un perdedor" a qui tot li va malament i viu fugint permanent, amb molta culpa per un esdeveniment del passat i que es vol reconciliar amb si mateix.
Per això, el llibre també explora, en to humorístic, la possibilitat de fer les paus amb el passat, una idea que, segons l'autora, està vinculada amb el Nadal i "amb la idea de perdonar-se i retrobar-se".
S'ha inspirat en 'El conte de nadal de l'Auggie Wren' de Paul Auster i 'Catedral' de Raymond Carver per al seu llibre, en el qual apareix una acadèmia real que existeix als Estats Units que ensenya com ser Santa Claus, cosa que, segons ella, plasma la "impostura" i falsedat de la celebració.
L'atzar i aquesta acadèmia per ser Santa Claus brindaran al protagonista "una oportunitat nova" per viatjar en aquell moment de la seva vida en el qual tot va canviar.
UN RELAT CÒMIC
Ha destacat que volia proposar un relat còmic "perquè el Nadal s'està tornant una cosa extremadament còmica: ja no fa fred, se celebra en bermudes; els nens cada cop són més adults, tenen menys il·lusió i han perdut la innocència, que era el sentit del Nadal"; i es basa en el consumisme, ha dit.
Ha incorporat un personatge cec a la trama per "abordar la ceguesa emocional" que veu en l'actualitat, i ha assegurat que per a un escriptor és interessant treballar amb l'absència d'un sentit per potenciar els altres.
LA SEVA EVOLUCIÓ COM A ESCRIPTORA
Preguntada per la seva evolució com a escriptora, Dalmau (Cardedeu, Barcelona, 1987) ha afirmat que "al contrari del que pensa la gent, els escriptors no evolucionen cap a una escriptura més complexa, sinó cap a una de més destil·lada", i que aquest ha estat el seu cas.
Ha recordat que quan va començar a escriure volia "que cada frase sonés preciosa, que cada diàleg fos bonic" i que amb el temps ha entès que el repte d'escriure, per ella, és fer-ho de manera simple, directa i amb un estil més depurat.
