MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE
TARRAGONA 5 oct. (EUROPA PRESS) -
L'empresa estatal Acuamed ha descartat que hi hagi hagut una dispersió dels contaminants acumulats en el fang tòxic de l'embassament de Flix (Tarragona), després de completar l'extracció de 170.000 metres cúbics --un 21,25% dels 800.000 que està previst tractar--.
En declaracions a Europa Press, el director de l'obra, Marc Pujols, ha explicat que les anàlisis realitzades aigües a sota del riu Ebre des que ha començat el dragatge no han detectat un repunt dels valors de mercuri ni d'altres contaminants, la qual cosa és "suficient indicatiu del bon funcionament" del mur de palplanxes que es va construir al principi per aïllar la zona de treball i de les obres associades per garantir el subministrament segur d'aigua.
Acuamed --adscrita al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient-- ha subratllat que aquest escenari s'ha donat tot i a les abundants pluges de la primavera, i que han obligat a la presa de Flix a evacuar de 600 a 800 metres cúbics d'aigua durant quatre mesos seguits, amb pics de fins a 1.500, quan el normal és no sobrepassar els 300.
La quantitat d'aigua desembalsada "no s'havia produït mai" des de la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa en els anys 60, ha subratllat Pujols, que afegeix que abans, amb les avingudes controlades per netejar les algues de l'Ebre, els detectors sí havien registrat certa mobilització dels contaminants aigües a sota, sense arribar al límit permès.
En una visita d'obres dels diputats del Parlament, Pujols va dir la setmana passada que el projecte ja ha aconseguit completar el tractament i el trasllat fins a l'abocador de prop del 18% del fang que es preveu eliminar --encara no s'ha tractat el total de fang extrets--.
Les obres es van pressupostar el febrer del 2010 en 223,3 milions d'euros --inclòs el pla de restitució territorial--, dels quals 117 estan cofinançats amb Fons de Cohesió de la UE, subjectes que les obres acabin abans del 2016 --termini que es complirà, segons Pujols--.
En els treballs, els operaris treuen a floti una barreja de fang, grava i aigua que es classifica granulomètricament a la planta de tractament construïda per això; es deshidraten per decantació i premsat; s'avalua la seva contaminació --ja siguin metalls pesants com mercuri, organoclorats o radionúclids--; es tracten, i es traslladen a un abocador, que a l'omplir-se tindrà "una capacitat semblant a la del Camp Nou".
Els metalls pesants s'estabilitzen amb ciments especials, els organoclorats mitjançant un procés de desorció i els radionúclids --sals d'urani, sobretot-- es tracten en una depuradora mitjançant resines especials després de la seva dissolució amb l'aigua, un procés "pioner en el món" per la quantitat de material a extreure i els diferents mecanismes per aconseguir la descontaminació.
POLÈMICA ESTAT-GENERALITAT
Les obres de restitució territorial previstes per assegurar el subministrament d'aigua abans de començar l'extracció del fang tòxic va originar un encreuament de declaracions entre l'Estat i la Generalitat, ja que el Govern assegurava que els treballs no s'havien acabat, per la qual cosa la seguretat del procés no era total.
Per contra, l'Estat ha mantingut que les obres sí garanteixen la seguretat del consum d'aigua de boca, el reg de les 50.000 hectàrees agrícoles que depenen de l'Ebre, així com la conservació del Parc Natural del Delta.
L'origen del fang contaminat està en abocaments històrics de l'empresa Erkimia --actual Ercros--, que s'assenta en el marge dret de l'Ebre, i de fet el tractament dels fangs es realitza en una planta de residus construïda a aquest efecte en terrenys cedits per la química.
