BARCELONA 10 jul. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han aconseguit transformar per primera vegada cèl·lules adultes especialitzades en cèl·lules mare en ratolins no modificats genèticament, segons ha destacat aquest dimarts la investigadora del centre i primera autora del treball, Elena Senís.
L'estudi, que publica 'Nature Communications', ha usat vectors virals adenoasociats (AAV) per empaquetar les cèl·lules i efectuar la seva transformació, sense treballar amb animals transgènics i utilitzant uns virus innocus i assegurances per a la seva aplicació en mamífers.
Liderat per l'Hospital Universitari d'Heidelberg (Alemanya), el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i el grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer del VHIO, el treball demostra que els avantatges d'aquest nou sistema de reprogramació 'in vivo' són múltiples.
"Imagina que poguéssim enviar aquests virus només al cor i no a altres òrgans", planteja Senís, que afegeix: "Seríem capaços de regenerar cèl·lules cardíaques després d'un infart. Amb aquesta nova eina estem més prop de fer-ho realitat".
Els investigadors expliquen que dins dels AAV s'empaqueten quatre gens necessaris per induir la pluripotència d'una cèl·lula diferenciada, i una vegada encapsulats els gens OKSM dins dels vectors virals, aquests s'administren en ratolins.
Quan els gens OKSM s'expressen en una cèl·lula adulta, esborren el seu programa d'especialització i es converteixen en una cèl·lula pluripotent.
"GRAN VALOR"
Les cèl·lules mare són immortals i proliferen de manera il·limitada, fet que converteix l'estudi en una "gran valor" per la medicina regenerativa i l'estudi del càncer.
"Estem més prop de regenerar cèl·lules cardíaques després d'un infart", ha destacat la primera autora del treball, que ressalta que modificant l'embolcall dels virus AAV s'aconseguiria dirigir els virus específicament a qualsevol cèl·lula o òrgan d'interès.
Els investigadors també han aconseguit reprogramar cèl·lules adultes 'in vivo' prescindint d'un dels quatre gens OKSM: el gen c-Myc, un oncogèn alterat en la pràctica totalitat dels tumors.
CÈL·LULES MARE I CÀNCER
La reprogramació 'in vivo' també és una eina de gran potencial per esclarir els mecanismes moleculars i cel·lulars que porten una cèl·lula adulta sana a desdiferenciar-se i proliferar de manera massiva, segons els investigadors.
"Alguns estudis assenyalen les cèl·lules mare tumorals com les responsables de l'agressivitat dels tumors, així com de la resistència que adquireixen a certes teràpies i de la seva capacitat de recurrència", ha explicat Senís.
I afegeix: "Ara, amb aquest nou sistema podrem estudiar en profunditat quina és la influència del procés de desdiferenciació cel·lular en models 'in vivo' de càncer".
El desenvolupament de teràpies dirigides a les cèl·lules mare tumorals podria millorar la supervivència d'alguns càncers: "Eines tan versàtils com la reprogramació 'in vivo' amb virus adenoasociats aplanen el camí a futurs possibles tractaments oncològics amb les cèl·lules mare tumorals en el punt de mira", conclou .
