BARCELONA 2 abr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han aconseguit reprogramar cèl·lules de limfoma i leucèmia perquè deixin de ser malignes, en el marc d'una nova estratègia terapèutica per tractar malalties de la sang.
El treball, que lidera el Centre d'Investigació Mèdica Aplicada (Cim) de la Universitat de Navarra (Unav), demostra que "les cèl·lules de càncer en éssers humans poden ser transformades en cèl·lules normals similars", ha explicat l'investigador principal, cap de grup al CRG i professor d'investigació Icrea Thomas Graf.
Segons Graf, "aquest descobriment és una prova de metodologia per a una nova estratègia terapèutica que permeti tractar malalties de la sang com la leucèmia i el limfoma".
L'equip d'aquest investigador ja va demostrar que, gràcies al factor de transcripció C/EBP+alfa, era possible transformar un tipus cel·lular de la sang en un altre diferent; en concret el grup va investigar la possibilitat de reprogramar limfòcits en macròfags, i ara ha fet el mateix amb cèl·lules tumorals.
Al treball recent no només han aconseguit transformar les cèl·lules malignes, sinó que "les cèl·lules reprogramades mantenen la seva nova condició de macròfags al llarg del temps i de manera definitiva", segons ha explicat el centre.
A més, els investigadors han pogut comprovar que la capacitat de generar tumors en ratolins immunodeprimits es redueix dràsticament, el que posiciona la seva proposta com una nova modalitat de tractament molt efectiva.
"Hem de seguir investigant per trobar la forma d'utilitzar el que hem descobert en benefici dels pacients. El fet més important és que ara sabem que les cèl·lules de càncer humanes poden ser reprogramades amb èxit i que a més la reprogramació disminueix les possibilitats de reproduir el càncer", ha indicat.
Per aquesta raó, ara el treball es centrarà a trobar compostos químics amb la mateixa capacitat per tractar el tumor, no sol en cultiu sinó també en pacients, ha insistit Graf, sobre un treball que ha estat finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència i el Ministeri de Salut.
A més, la primera autora de l'article, Francesca Rapino, té una beca del Programa Internacional de Doctorat finançat per l'entitat financera La Caixa.
