Descobreixen per primera vegada que és possible la pol·linització transcontinental per migració
BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
Uns investigadors catalans han desenvolupat una tècnica que permet estudiar "fàcilment" els moviments migratoris dels insectes a través de l'anàlisi 'metabarcoding' de l'ADN del pol·len que transporten, que supera així les limitacions tècniques anteriors que feien que moltes d'aquestes rutes fossin desconegudes.
Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona --centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)--, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Acadèmia Polonesa de Ciències han fet l'estudi, publicat en la revista 'Molecular Ecology Resources'.
El treball ha descobert per primera vegada que la pol·linització transcontinental per insectes migratoris és possible: "És un fenomen a tenir en compte tant en plantes silvestres com en plantes cultivades perquè permet que es barregin varietats de plantes que estan molt distanciades geogràficament", ha destacat l'investigador de l'IBE Roger Vila en un comunicat del CSIC aquest dimarts.
El coprimer autor de l'article Gerard Talavera ha afegit: "Esperem que la tècnica del 'metabarcoding' de l'ADN obri una nova via d'investigació que, juntament amb les actuals, permeti esclarir quins insectes migren, quan i quines rutes segueixen, perquè encara desconeixem l'impacte de la migració dels insectes en els ecosistemes i en la transmissió de malalties".
Gràcies a una petita regió de l'ADN, la nova tècnica permet identificar les espècies de plantes a les quals pertany el pol·len que porta l'insecte, de manera anàloga un codi de barres, i sabent en quines regions es troben aquestes plantes podrà deduir-se el lloc en el qual libó l'insecte i traçar la seva ruta.
157 PLANTES EN 47 PAPALLONES
Fins avui només s'han estudiat en algunes espècies emblemàtiques --com la llagosta migratòria i la papallona monarca--, i els investigadors han aplicat el mètode de 'metabarcoding' en una mostra de pol·len de 47 exemplars de papallona dels cards (Vanessa cardui) capturats a la costa mediterrània espanyola durant la primavera.
L'anàlisi va revelar que hi havia pol·len de 157 espècies de plantes de 23 ordres diferents i la gran majoria eren africanes i no es troben a Europa, sent aquesta papallona la que fa les migracions més llargues del món.
Anteriorment el seguiment de moviments migratoris de llarga distància es feia a través de la captura, marcatge i recaptura, o bé a través de la telemetria, però tots dos mètodes tenen "grans inconvenients", perquè la recaptura acostuma a ser molt baixa i la telemetria només és viable en distàncies curtes pel pes dels transmissors i la curta vida de les bateries.
