Una dieta enriquida amb DHA retarda la disfunció motora i la prdua de pes associada
LLEIDA, 2 des. (EUROPA PRESS) -
Un cid gras omega-3 incrementa la supervivncia i retarda la disfunció motora en ratolins mascles afectats d'esclerosi lateral amiotrfica (ELA), segons un estudi de l'Institut de Recerca Biomdica de Lleida (IRBLleida) que ha identificat propietats protectores en el consum d'cid docosahexaenoic (DHA), que modula funcions clau del sistema nerviós per al tractament de l'ELA.
La investigació s'ha fet en ratolins als quals s'ha incrementat la ingesta d'aquest cid i els resultats han mostrat que aquesta dieta enriquida amb DHA augmenta significativament la supervivncia del ratolí mascle en un 7% (10 dies de mitjana que, extrapolats als humans, podrien significar uns 10 mesos de temps de vida), i retarda la disfunció motora i la prdua de pes associada, ha informat l'IRBLleida aquest dilluns en un comunicat.
Segons l'estudi, que s'ha publicat en la revista 'Neurotherapeutics', en el cas del ratolí femella no s'ha manifestat aquest increment de la supervivncia.
Aquest cid gras, de la família omega-3, es pot ingerir en alguns aliments com el peix blau i també fabricar-se al nostre cos a partir dels anomenats cids grassos essencials.
L'estudi l'ha desenvolupat l'investigador Pascual Torres liderat pels professors de la Universitat de Lleida (UdL) i membres del Grup d'Investigació de Fisiopatologia Metablica de l'Institut d'Investigació Biomdica de Lleida (IRBLleida) Victoria Ayala i Manuel Portero.
EFECTE EN L'ÉSSER HUM
La investigació mostra que aquest cid gras sembla actuar a través de la modificació de parmetres relacionats amb la inflamació al cervell i la medulla espinal, l'anomenada neuroinflamació.
Segons les investigacions, els animals alimentats amb DHA, a banda de tenir un canvi en la quantitat d'aquest cid gras en el sistema nerviós, també tenen una més protecció davant la neuroinflamació present en la malaltia; a més, la investigació apunta que també pot afectar la modificació oxidativa de l'ADN i la capacitat de reparació de les cllules del sistema nerviós.
Aquests efectes en el model de ratolí s'han comprovat de manera independent 'in vitro' en cllules que reprodueixen part de la malaltia, la qual cosa demostra potencialment l'efecte que podria tenir en altres espcies, com l'ésser hum.
Els pacients afectats d'ELA pateixen una disminució d'aquest cid gras i, per aix, la investigació s'ha centrat a augmentar-lo en la dieta per observar-ne els efectes en la supervivncia.
Els resultats suggereixen la necessitat de fer més estudis sobre la interacció d'aquest cid gras, per veure les diferncies entre gneres i la seva relació amb l'ELA.
Segons Victoria Ayala, "aquest treball demostra la importncia del metabolisme dels cids grassos en aquesta malaltia i descobreix que el gnere també intervé en aquests mecanismes".
"Necessitem saber per qu els pacients de la malaltia perden aquests cids grassos i com es pot prevenir aquesta prdua", ha afirmat la investigadora.
