MADRID 25 jul. (EUROPA PRESS) -
El treball d'acompanyament del personal especialitzat en suport psicosocial pel descarrilament d'un tres a Santiago de Compostel·la, que ha provocat la mort a un mínim de 78 persones i més de 20 ferits en estat crític, així com el suport institucional i popular, serà prioritari passar el seu dol, segons l'experta en emergències, la psicòloga Miriam González Pablo.
"Que acudeixin les autoritats acostuma a ajudar a passar el dol, tot i que en algunes ocasions alguns afectats poden pensar que se'ls utilitza; però tots els suports institucions i socials ajuden a passar el dol perquè veuen tota la solidaritat, no només de Galícia, sinó de tot Espanya, i veuen que no estan sols que tots compartim el seu dolor", ha explicat a Europa Press la coordinadora del Grup d'Emergències del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid (COPM).
L'acompanyament de tots aquells que s'han vist afectats per la tragèdia és la part inicial del seu treball, així sobretot s'intenta que els familiars "tinguin una millor acceptació de la mort", o en el cas dels ferits o assistents, una "acceptació de la tragèdia".
"S'informa els familiars de les víctimes, que han d'estar acompanyades en el procés, així com en la recollida de totes les dades", per aquesta raó per a casos de catàstrofes o accidents existeixen uns protocols pel qual el psicòleg ha d'acompanyar el familiar de manera que pugui recollir el màxim d'informació possible sobre l'accidentat o desaparegut.
"Cal recollir informació sobre trets que tinguin, problema dentals o senyals com tatuatges; aquest és un moment molt difícil perquè el que els familiars fan és recordar de manera molt viva al seu familiar mort o possiblement mort", ha explicat.
Aquesta experta recorda que el seu treball de camp s'acabarà una vegada que tots els cossos siguin identificats i totes les famílies ateses, i després, el treball serà post emergència", en aquests casos s'avaluessin aquelles persones que necessitin atenció per superar la tragèdia per evitar dols complicats i processos d'estrès posttraumàtics.
En aquests casos, explica, "tot dependrà de la història prèvia, de la capacitat de la persona per afrontar una situació i els mecanismes d'afrontament per poder integrar aquest esdeveniment en la seva vida".
Els professionals que acudeixen a atendre des del primer moment als familiars s'han d'enfrontar inicialment a la "desorientació, incredulitat i desconcert", així sobretot es troben per persones que "busquen un responsable, no entenen per què els ha passat a ells i necessiten una explicació".
Sobre aquesta qüestió, el president del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid (COPM), Fernando Chacón, destaca a Europa Press que el treball dels psicòlegs és fonamental, per això recorda que "ha d'acostar-se sempre l'atenció psicològica on estan els familiars, però no imposar-los l'atenció, que la tinguin si ho necessiten".
Alhora, explica que una de les tasques fonamentals dins l'ajuda que es dispensa als familiars és atendre'ls a l'acompanyament per identificar el cadàver, per a això, recorda, són moltes vegades aquests professionals els qui designen la persona més preparada per a aquest procés tan dur.
OBJECTIU: "NORMALITZAR EL SEU DIA A DIA"
Pel que fa als ferits, els voluntaris treballen des del primer moment a prevenir les seqüeles, "es tracta d'ajudar perquè quan surtin de l'hospital puguin reincorporar-se i normalitzar el seu dia a dia", explica, tot i que "és normal parlar de trastorn posttraumàtic fins a transcorreguts, com a mínim, sis mesos".
El trastorn d'estrès posttraumàtic té tres símptomes principals que són: activació psicològica, experimentació de la situació i irritació; i pot afectar qualsevol persona que s'hagi vist en una situació tràgica, el principal símptoma d'alerta és l'experimentació, és a dir que "tornen a reviure imatges, pensaments, sensacions, olors, viscuts en aquell moment".
