El ràpid descens podria ser per una fallada estructural, un element extern o una pèrdua de control en vol
MADRID, 24 març (EUROPA PRESS) -
El secretari del Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (SEPLA), Álvaro Gammicchia, ha negat que l'antiguitat de l'A320 accidentat aquest dimarts als Alps francesos, que va entrar en servei el 1991 segons el seu fabricant, Airbus, pogués "a priori suposar un risc més alt" o fer que fora més susceptible de patir algun tipus d'accident.
"Els avions estan sotmesos a un control d'aeronavegabilitat continuat segons el qual en la mesura que un avió en concret estigui complint amb els seus terminis de manteniment i de revisions, es considera que està en condició aeronavegable, és a dir, que és igual de segur que un avió que acaba de sortir de la fàbrica", ha dit en declaracions a Antena 3 i TVE recollides per Europa Press.
A més, ha destacat que l'A320 és, entre els avions de curt i mig recorregut que volen a Europa, un dels models que ha triomfat juntament amb el Boeing 737, de la competència: "Té un historial de seguretat conegut i bastant acreditat".
Segons Gammicchia, quan es decideix que un avió d'aquesta antiguitat no segueixi volant, "normalment no és per qüestions de seguretat", sinó perquè el consum de combustible sol ser més elevat o perquè els motors fan més soroll i això obliga les aerolínies a pagar unes taxes més altes d'ús dels aeroports.
LA FASE DE CREUER, LA MENYS CRÍTICA
El pilot ha assenyalat la rellevància que té el fet que l'avió accidentat aquest dimarts als Alps francesos s'estavellés durant la fase de creuer ja que se suposa que és "menys crítica" que la d'enlairament i la d'aproximació i aterratge.
Segons ha explicat, l'aproximació a la investigació no és la mateixa si l'avió estava en una fase considerada crítica que si estava en la fase de creuer, en la qual "els sistemes estan sotmesos a menys demanda i el vol transcorre en una condició més estable".
El gerent de Germanwings, Thomas Winkelmann, ha informat que a les 10.35 l'avió volava a una altitud de 38.000 peus i, per causes desconegudes, va caure durant vuit minuts fins a 6.000 peus abans de desaparèixer dels radars.
Gammicchia ha assenyalat que en un escenari com aquest podria deure's a alguna cosa que impedeixi continuar el vol, ja sigui per una fallada estructural de l'avió o per un element extern. Una altra opció, ha afegit, seria una pèrdua de control en vol.
Sobre la possibilitat que el A320 emetés un senyal d'emergència, el secretari del SEPLA ha dit que encara és massa aviat per especular sobre les causes de l'accident, però que les trucades d'emergència es fan quan la tripulació considera que l'avió o els seus ocupants estan sotmesos a un risc que "requereix acció sense demora per part seva per preservar la integritat" de l'aparell i les persones que es troben al seu interior.
ERROR MASSIU I SOBTAT
Segons l'opinió de Beatriz Jerez, controladora aèria que treballa al centre de Control de Madrid, la caiguda i la posterior desaparició dels radars apunta a "un error massiu i absolutament sobtat", ja que les condicions meteorològiques a la zona no eren desfavorables.
D'altra banda, Jerez ha negat que la vaga que eren mantenint els controladors aeris francesos hagi pogut influir a l'accident.
"En absolut. Això té a veure amb un error de l'aeronau, no que hi hagi més o menys personal", ha declarat a TVE, assegurant que quan es fa una vaga mai es posa en perill la seguretat.
