MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
El filòsof Javier Barraycoa ha escrit la seva primera novel·la 'El último catalán' (Stella Maris), una sàtira sobre una Catalunya d'aquí a setanta anys establerta com República independent i que ha arribat fins on està gràcies a l'ajuda d'altres nacions i religions, entre les quals hi ha xinesos i musulmans.
Durant la presentació d'aquest llibre a Madrid, Barraycoa ha reconegut que es tracta d'una obra arriscada que parteix de l'humor per retratar una realitat, tot i que "en cap moment s'ha plantejat com una obra per aprofitar-se del moment que es viu a Catalunya".
José Claramunt és un pagès octogenari que, coincidint amb el 50 aniversari de la 'Gloriosa i Intrèpida Independència de Catalunya', rep un avís d'expropiació de la seva masia; el protagonista haurà de recórrer un llarg camí fins a arribar a Barcelona per lluitar per protegir la seva única propietat.
El mateix Claramunt, aspirant frustrat a seminarista, s'autodefineix com a verge, cast i patri, tot i que Barraycoa afegeix que "malgrat la seva intel·ligència curta, té una gran capacitat de penetrar a l'ànima humana".
MESSI I EL 'TRENCADÍS'
Al llarg del seu recorregut es farà acompanyar per un altre innocent català, Messi, formant dues peces claus d'un relat que té 150 personatges.
"Acaba formant un 'trencadís', que és el mosaic típic de les obres de Gaudí", ha assenyalat l'autor, qui ha reconegut que va escriure aquesta novel·la en només quinze dies.
"En general, són microrelats amb molts 'flashbacks' que serveixen per entendre que l'home no surt com un bolet: som fruits d'una tradició. Ara es pretén crear una falsa cosmovisió i s'està veient com la visió de la vida pot ser substituïda per una realitat política", ha apuntat.
Per les pàgines de 'El último catalán' desfilen detalls d'una societat distòpica reflex de fets presents i basats en l'humor.
Així, es pot trobar la continuació d'una saga de la família Pujol, una nova gramàtica catalana que substitueix a l'"endarreridíssima" reforma de Pompeu Fabra o una Església eliminada gairebé del mapa social.
Alhora, reflecteix satíricament l'arribada d'altres cultures representades per exemple en el grup Al-Catalán, amb el qual començaran a florir les banderes verd-i-blanques per Catalunya.
Barraycoa ha admès que va pensar que humoritzar amb determinats col·lectius podria suposar un conflicte a causa de la correcció política, però que havia de llançar-se: "La realitat catalana és la que és, exagero en el futur però sense ànim d'homofòbia", ha apuntat.
BARRAYCOA, COM QUEVEDO
L'escriptor Juan Manuel de Prada, que ha estat present ea la roda de premsa, ha defensat aquesta línia ressaltant que l'autor "ridiculitza tots, no només als catalans, sense establir distincions".
En aquest sentit, ha recordat que alguna cosa semblant ocorria amb Quevedo, "a qui tots acusaven de ficar-se amb els jueus quan el 99% de les vegades ho feia amb els cristians".
Para De Prada, aquest llibre d'episodis hilarants està escrit amb gràcia que no acarnissament, en què els protagonistes mostren "un costat humà amb la seva grandesa, disposats a rebel·lar-se i derruir aquest ordre monstruós que s'ha creat".
En qualsevol cas, l'autor de 'La Tormenta' ha denunciat que 'El último catalán' servirà per "preparar-se pel que ve", una cosa que segons la seva opinió ha estat originada per una ideologia de bandera a Espanya i Catalunya que suposen una procedència comuna i un mateix mal, ha dit.
