Sota el lema 'Juntes i diverses', el manifest recolza al collectiu trans i clama contra el racisme
BARCELONA, 8 març (EUROPA PRESS) -
Unes 50.000 persones, segons la Gurdia Urbana, han participat aquest diumenge en la manifestació pel Dia Internacional de la Dona a Barcelona sota la capalera 'Juntes i diverses per una vida digna', que ha arrencat a la plaa Universitat de Barcelona entre vítores en favor de la igualtat de gnere, contra el masclisme i a favor de l'apoderament de la dona.
La marxa ha avanat per Gran Via, corejant lemes com 'Els carrers seran feministes' i 'Sense la dona no hi ha revolució', i clamant "contra la precarietat i les fronteres", com també resava la capalera.
Els assistents --molts amb peces de roba liles-- han portat pancartes amb nombrosos missatges, referncies, símbols i imatges que advocaven per l'alliberament de la dona i la fi de la violncia masclista.
MANIFEST
La marxa ha acabat enfront de l'Arc de Triomf de Barcelona, on nou activistes han llegit un manifest en el qual han protestat contra la precarización laboral, el racisme i els estereotips de gnere que obliguen a "encaixar en cossos i sexualitats binries".
Han cridat l'autoorganització i a revolta feminista, "en denúncia de la violncia sexual com a expressió de l'apropiació del propi cos, i encara més a les migradas, a les racializadas, a les treballadores de la llar i les dones que viuen al carrer".
Han demanat acabar amb la discriminació, l'assetjament sexual i la LGTBIfobia, i han defensat la lluita transversal de totes les dones del món i els seus drets i llibertats: "No som víctimes, som supervivents".
També han cridat a acabar amb "la tracta de persones, que respon la necessitat d'una nova esclavitud per part del sistema i que s'usa com a excusa per perseguir i controlar la migració", segons el manifest.
En relació a l'avortament, han reclamat que sigui lliure i segur, i han reprovat la mutilació genital, que han qualificat de crim patriarcal: "Ens volem com som".
LLIBERTAT DE LES "PRESES POLÍTIQUES"
Durant la lectura del manifest, han demanat "la llibertat de les preses polítiques i la lliure tornada de totes les exiliades, amb la cancellació de totes les causes obertes per haver exercit el dret a l'autodeterminació", a més de la fi del que consideren violncia judicial, criminalització del dret a la protesta i judicialització de la política.
El públic ha aplaudit especialment les proclames en contra del racisme, els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i l'Església Catlica --"Fora els seus rosaris dels nostres ovaris!", han exclamat--.
"Sabem que tenim la fora i l'empenta de ser milions per aconseguir-ho. Davant la guerra del capitalisme contra la vida, ens declarem comunitats de lluita i de resistncia, i celebrem les nostres aliances molt per sobre de les nostres diferncies", han concls.
Després de la lectura del manifest, han comenat les actuacions musicals i artístiques, a crrec exclusivament de dones --amb Roba Estesa, Clika Pika i Alicia Vatra, entre d'altres--; també han intervingut la poeta i comissria de Barcelona Poesia, Mireia Calafell, i la videoartista Heidi Ramírez.
ASISITENTES
Entre altres autoritats, han assistit el vicepresident, Pere Aragons; el president del Parlament, Roger Torrent; la consellera d'empresa i Coneixement de la Generalitat, ngels Chacón; la consellera de Justícia, Ester Capella, i el conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir l'Homrani.
També han assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; les diputades a Parlament Eva Granados (PSC), Marta Vilalta (ERC), Aurora Madaula (JxCat), Elsa Artadi (JxCat) i Susanna Segvia (comuns); i la diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí.
