MADRID, 10 des. (EUROPA PRESS) -
El 82 per cent de les víctimes de tràfic de persones a Europa no aconsegueix cap compensació econòmica, segons un estudi dut a terme pel projecte europeu Justice at Last, sobre l'accés a la indemnització i compensació per a les víctimes de tràfic i altres delictes, coordinat per La Strada Internacional.
"Fins i tot quan es concedeix la indemnització a les víctimes, poques vegades les arriben a cobrar de manera efectiva, bé perquè no es localitza els seus tractants, o bé perquè no són processats, o perquè traslladen els seus béns a l'estranger o es declaren insolvents per evitar la confiscació dels seus béns i haver de pagar la indemnització", precisa la coordindora de l'àrea de sensibilització i incidència política de l'ONG de les religioses adoratrius SICAR CAT --que participa en el projecte--, Rosa María Cendón.
L'informe, que analitza 60 casos a nivell europeu, mostra també "una gran disparitat" en la valoració del dany i en el càlcul de la indemnització perquè va haver-hi un cas a Romania en què la cort penal va reconèixer 190.000 euros en danys morals i materials a la víctima davant dels 800 euros a Àustria.
Pel que fa a la durada dels procediments judicials, l'estudi assenyala que depèn de "múltiples factors" relacionats amb les circumstàncies específiques. Per exemple, el cas més llarg inclòs en aquesta anàlisi va durar nou anys --la primera reclamació de compensació es va presentar el 2009, es va rebutjar el 2013 i l'última apel·lació es va tramitar el 2018, després de la qual cosa el demandant va retirar la reclamació--, mentre que el cas més curt es va tractar dins del termini d'un any.
La primera fase d'investigació s'ha desenvolupat aquest any amb la feina en xarxa de deu països que han desenvolupat un sistema comú per a la recollida de dades dels diferents casos sobre la compensació, la valoració de les necessitats de les víctimes i la cooperació i col·laboració entre les entitats i les institucions i la derivació de les víctimes.
Durant el 2019, tenen prevista una fase de sensibilització que inclou diferents tallers internacionals especialitzats per a la formació i capacitació de professionals, seminaris i grups de treball, així com una campanya europea informativa adaptada a cada context nacional.
A Espanya, Projecte ESPERANZA i SICAR CAT, de les Adoratrius, participen activament en totes les activitats previstes en el projecte: identificació i anàlisi legal de les demandes d'indemnització; avaluació de les dificultats i llacunes relacionades amb les necessitats de les víctimes, derivació, recepció i pagament de reclamacions; capacitació; campanya d'informació europea dirigida a les víctimes; i establiment d'un centre interactiu de documentació en línia.
POQUES VÍCTIMES LA RECLAMEN A ESPANYA
Espanya, com la majoria de països europeus, compta amb disposicions legals que garanteixen a les víctimes de delictes el dret a reclamar una indemnització i ser compensades pels danys que han patit. No obstant això, segons assenyalen aquestes organitzacions, la realitat mostra que "són molt poques les víctimes de tràfic que aconsegueixen tenir accés a la informació i els mitjans per reclamar una indemnització, i moltes menys les que finalment reben el pagament de la indemnització".
Entre les "barreres" que impedeixen el gaudir del dret a la compensació enumeren: "la falta de sensibilització entre els professionals que han d'intervenir en el procés penal, la falta d'accés de les víctimes a assessorament legal i a la informació adequada, la llarga durada dels processos penals i civils i, en els casos de víctimes estrangeres, la tornada o la deportació al seu país d'origen abans que es dicti sentència".
La coordinadora del Projecte ESPERANZA, Marta González, considera necessari "millorar l'efectivitat" en el decomís de béns procedents del tràfic i destinar aquests béns decomissats a rescabalar les víctimes. També troba a faltar que no hi hagi "un sistema de valoració dels danys i perjudicis tant a nivell físic, com a nivell psicològic i moral, aplicable a les víctimes de tràfic, en el qual es quantifiqui de manera objectiva, justa i adequada la indemnització que els correspongui". Actualment, indica que es fan valoracions "molt dispars".
Per avançar en el cobrament efectiu de les indemnitzacions per part de les víctimes recomanen la creació d'un fons estatal nodrit a través del decomís de béns, destinat de manera directa al pagament d'aquestes indemnitzacions quan els tractants han estat condemnats i es declaren insolvents, tal com recomana l'article 15.4 del Conveni del Consell d'Europa de Lluita contra el Tràfic de Persones.
