Publicat 20/11/2014 12:35

El 82% dels casos de discriminació del català procedeixen de l'administració central

Presentación del informe de la Plataforma per la Llengua
EUROPA PRESS

Plataforma per la Llengua registra 40 incidents entre 2007 i 2013

BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -

El 82% dels 40 casos de discriminació lingüística registrats entre 2007 i 2013 a territoris de parla catalana s'han produït en organismes o institucions dependents de l'administració central --33 casos--, un 15% de l'autonòmica --sis casos--, i un 2,5% de la local --un fet que va tenir lloc a l'Ajuntament de Dénia (Comunitat Valenciana)--.

Són dades que corresponen a l'informe 'En espanyol o res. 40 casos greus de discriminació a les administracions públiques, 2007-2013' de Plataforma per la Llengua, que ha presentat aquest dijous al Parlament el tècnic d'aquest organisme, Eloi Torrents, el qual ha qualificat aquestes situacions d'"inacceptables i intolerables".

Segons Torrents, l'elevat nombre de casos que acumulen les institucions estatals mostra "deficiències" en el compliment de la legislació en matèria lingüística, i considera aquesta situació greu perquè el Govern espanyol és el màxim responsable de fer complir les lleis estatals, els Estatuts i els convenis internacionals.

Els 40 casos registrats entre el 2007 i el 2013 afecten tots els territoris on també es parla català: 19 corresponen a Catalunya, 11 a la Comunitat Valenciana i deu a les Illes Balears.

Per organismes, al 40% de les discriminacions van procedir de la Guàrdia Civil --16 casos--; un 22,5%, de la Policia Nacional --nou casos--, i un 7,5%, de l'Agència Valenciana de Salut --tres casos--.

El 30% restant correspon a situacions puntuals a Adif, l'Audiència Provincial d'Alacant, la de Cantàbria, la Conselleria de Treball de la Generalitat, la Junta Electoral de Palma, el Ministeri d'Hisenda, l'Oficina de Registre del DNI de Tarragona, el Registre Civil de Badalona (Barcelona), el Servei de Salut de les Illes Balears, el Tribunal Suprem (TS) i la Universitat Jaume I.

D'aquests fets, sis van acabar amb una agressió física, dels quals tres van tenir lloc a Catalunya, dos a les Illes Balears i un a la Comunitat Valenciana. Les dues agressions més violentes es van produir a l'Aeroport de Barcelona el 2012 i al de Mallorca el 2009, en què, segons l'informe, dos ciutadans van rebre una pallissa per parlar en català.

AUGMENT DE CASOS

Torrents ha alertat que des del 2012 s'ha observat un augment de discriminacions en haver detectat 18 nous casos greus, dels quals onze han tingut lloc a Catalunya: "Aquests casos només són la punta de l'iceberg, perquè la majoria de persones que els pateixen no els denuncien".

Per aquesta raó, ha pronosticat que el proper informe de l'entitat reflectirà una "involució" equiparable a la situació que vivia la llengua catalana al començament de la democràcia.

Plataforma per la Llengua ha traslladat aquest informe a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, al Ministeri d'Interior --a través del diputat d'ERC Joan Tardà-- i al Parlament Europeu.

"La diversitat lingüística provoca una certa al·lèrgia en alguns sectors de l'administració. Caldria posar fi a aquesta intolerància i veure la llengua com una riquesa més enllà de la política", ha conclòs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés