BARCELONA, 31 jul. (EUROPA PRESS) -
El 77% de les pinedes de pi larici d'interès prioritari del Bages i el Berguedà cremades el 1994 no es recuperarà, i des d'aleshores només el 23% s'ha regenerat, segons ha informat aquest dijous el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) en un comunicat, després d'analitzar els canvis a les cobertes del terra afectat.
Després dels incendis, un 31% del que abans era bosc en aquesta regió "ara ja no ho és", i les extensions de prats s'han multiplicat per 36: la majoria de les antigues pinedes ha estat substituïda per matolls o per boscos encara molt joves d'espècies arbòries rebrotadores, com l'alzina, el roure petit o el roure pubescent.
Segons ha constatat el Creaf, el pi larici --pinus nigra--, que abans de l'incendi ocupava un 71% del terreny forestal a l'àrea afectada, ha desaparegut de la major part del territori; el mateix li ha succeït al pi albar --pinus sylvestris--, tot i que aquest tan sols ocupava un 6% del bosc inicial.
A la zona sud de l'incendi, el pi blanc --pinus halepensis-- està substituint el pi larici a bona part del terreny que abans compartien, la qual cosa deu al fet que el pi blanc té un mecanisme d'adaptació als incendis: preserva part de les pinyes tancades durant anys per obrir-les just després del foc, la qual cosa li permet colonitzar fàcilment ambients cremats.
En altres zones, el pi larici convivia amb espècies arbòries rebrotadores com alzines i roures, i ara aquestes espècies estan ocupant tot l'espai, de manera que canvia l'estructura i la composició de l'antic bosc.
A molts altres llocs on el pi larici no convivia amb altres espècies arbòries els arbres estan sent reemplaçats per matolls, que han triplicat la seva extensió.
PRATS I HERBASSARS
Els prats i herbassars també han fet una aparició molt notòria en el paisatge, en part perquè després del foc es va incentivar la recuperació d'antigues pastures per al bestiar.
L'estudi del Creaf constata la importància que tenen els grans incendis forestals com a moduladors i transformadors del paisatge a gran escala, no només de manera immediata, sinó també a mitjà i llarg termini.
