És un estudi de Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils amb 136 periodistes catalanes
BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
El 54% de les periodistes catalanes ha patit situacions d'assetjament sexual o de gènere durant la seva vida laboral en els mitjans de comunicació i, d'aquestes, la majoria ho ha compartit amb el seu entorn de confiança, però "no ho han dit a la comissió o persona encarregada del protocol d'assetjament del mitjà en el qual treballa".
Aquest dimecres s'ha presentat l'informe 'Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l'exercici del periodisme a Catalunya', elaborat per Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils a partir de 136 periodistes catalanes.
L'editora i coordinadora de l'Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat, Carme Verdoy, ha detallat que és "el primer" estudi --d'unes 60 preguntes-- que aporta i analitza dades sobre les violències masclistes que viuen les periodistes a Catalunya.
Ha citat diversos informes a Espanya i l'estranger anteriors al que s'ha presentat aquest dimecres, però ha repetit que volien posar el "focus" en Catalunya perquè no se n'havia fet cap.
L'autora de l'informe i coordinadora de l'Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat, Meritxell Rigol, ha lamentat que les violències cap a les dones també "s'està estenent a través de l'entorn digital", i un 30% de les dones enquestades asseguren haver viscut assetjament en línia.
SUPORTS I PROTOCOLS
Si han patit assetjament, el 55,9% ha rebut suport verbal; en 4 de cada 10 casos no han rebut suport, i "només en un 5,1% dels casos s'ha activat el protocol contra l'assetjament del mitjà", percentatge que es repeteix en enquestades que relaten que s'ha encobert el seu agressor.
Sobre els obstacles que les han frenat a l'hora de presentar una queixa o denúncia, ha respost que el fre d'un 67,1% de les enquestades és una normalització de les violències masclistes, la sensació d'impunitat de qui agredeix (57,5%) o falta de credibilitat (54,8%).
CONSEQÜÈNCIES DE L'ASSETJAMENT
L'impacte professional més freqüent en les dones que han viscut assetjament en un entorn periodístic ha estat censurar-se (63,2%), i el 21,1% ha deixat el mitjà on treballava després de l'assetjament.
Les dades també apunten a un "buit d'acció preventiva de les violències masclistes", ja que un 41,9% de les periodistes de la mostra diuen no saber si hi ha protocols o mecanismes preventius de les violències masclistes en el seu mitjà i un 22,8% afirmen que no n'hi ha.
MÚLTIPLES FORMES DE MASCLISME
Els resultats del qüestionari --d'unes 60 preguntes-- també destaquen que existeixen múltiples formes de masclisme dins el periodisme, com l'humor masclista (79,5%); la condescendència i la infantilització (75,7%), i rebre comentaris o bromes sexuals (64,9%).
En la mateixa línia, l'informe constata que en 5 casos s'ha registrat xantatge i en 1 cas, amenaça sexual.
També un alt percentatge de les dones enquestades (80%) reben obstacles d'accés, permanència i promoció dins el sector.
"La majoria" de les 136 coincideixen que, per revertir la situació, s'han de transformar els lideratges en els mitjans; millorar les condicions laborals, o fer accions per no normalitzar les violències masclistes.
El vicepresident del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Arnau Lleonart, ha manifestat que l'estudi "és una primera aproximació de com es viu el masclisme en les redaccions".
A més a més, s'ha referit a la condemna d'un any de presó de l'exdirector d''El Principal' per agredir sexualment una redactora: "Aquest informe constata que no és un cas aïllat".
