Per cada espanyol identificat, van parar 7,4 persones de nacionalitat estrangera, segons l'informe
BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
Un 54,1% del total d'identificacions que els Mossos d'Esquadra van fer el 2017 va ser a persones estrangeres malgrat que representen un 13,7% de la població a Catalunya, segons un estudi de Sos Racisme dut a terme a partir de les dades del cos policial catal en el marc de la campanya 'Pareu de parar-me'.
En la presentació de l'informe 'L'aparena no és motiu. Identificacions policials per perfil tnic a Catalunya' aquest dimecres a Barcelona, la responsable de comunicació de Sos Racisme, Mnica López, ha destacat que per cada persona de nacionalitat espanyola que s'identifica, la policia en para 7,4 de nacionalitat estrangera.
Ha considerat que aquest tipus d'identificacions per perfil tnic formen part del racisme institucional i ha lamentat que "s'est fracturant la societat en el fons perqu s'est assenyalant unes persones com a sospitoses" i unes altres no.
L'estudi ha comptat amb les dades dels Mossos a través del servei de la Generalitat d'accés a les dades públiques per no de policies locals, perqu moltes vegades les dades no eren suficients per a l'anlisi, i ha afegit que "el cos que ha mostrat més opacitat ha estat la Gurdia Urbana de Barcelona".
A més, ha concretat que les dades dels Mossos es basen en la nacionalitat dels identificats per no en la seva tnia, per la qual cosa ha indicat que hi ha un "gruix de persones que consten en les dades com a espanyoles per que segurament també són discriminades".
López també ha declarat que "la sobreidentificació de les comunitats estrangeres no implica més efectivitat policial" i ha posat l'exemple de l'rea Bsica Policial de Badalona, en qu per cada persona espanyola identificada se'n paren 39,5 de nacionalitat romanesa encara que la taxa d'encert --detecció de faltes o delictes-- és del 14% en el cas dels romanesos identificats en contrast al 44% d'encert en el cas dels espanyols.
Entre les mesures que proposa l'entitat per afrontar aquest tipus d'identificacions per perfil tnic --sense motiu aparent i basades en l'aspecte físic de la persona-- hi ha la implantació d'un formulari en qu els agents hagin d'argumentar el motiu per parar una persona, fer constar el perfil racial o tnic i el resultat de l'operació.
MÉS IDENTIFICACIONS ALS MAGREBINS
La coordinadora de la campanya 'Pareu de parar-me', Kaire Ba Dejuan, ha detallat que també han fet tres investigacions "a petita escala" amb una enquesta --amb 83 participants--, un treball d'observació directa al districte barceloní de Ciutat Vella i un estudi comparatiu entre persones racialitzades i no-racialitzades --30 casos a Ciutat Vella--.
Segons aquests tres treballs, el fenotip magrebí o rab és el que els policies paren més, i, segons l'enquesta, un 49% de les persones racialitzades identificades van respondre que no van rebre violncia, mentre que un 22% va dir haver patit violncia física i verbal, un altre 22 % només violncia verbal, i un 7% només violncia física, ha detallat Ba Dejuan.
En la presentació també hi ha intervingut el tcnic d'assessorament jurídic de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) Pedro Vargas, que, entre les dades que ha destacat, ha assenyalat que un estudi de docents de la Universitat de Valncia va determinar que el 60% dels gitanos enquestats afirmaven haver estat identificats, davant d'un 6% dels caucsics europeus.
Malgrat ser un dels collectius més identificats, els membres de la comunitat gitana no denuncien la seva situació per "desconfiana en les institucions", ha indicat Vargas.
