BARCELONA, 31 Maig (EUROPA PRESS) -
El 53% de les 12.165 famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona durant l'any 2017 manca d'un habitatge digne, i el 44% de les llars beneficiàries tenen fills a càrrec, ha lamentat la responsable d'Anàlisi social i incidència de l'entitat, Miriam Feu: "És un problema que ens preocupa i està augmentant", amb un 25% més de 'sense sostre' a l'inici del 2018.
En roda de premsa aquest dijous, al costat de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha lamentat que han augmentat "les persones pobres, que necessiten ajuda", en un 1% el 2017, --un total de 22.635 persones (12.165 famílies)--, i que han requerit un 4% més de serveis, amb un augment del 3% en els relacionats amb les necessitats bàsiques.
Feu ha detallat que entre les famílies sense habitatge digne inclouen el 25% del total que està en relloguer, un 8,6% a càrrec d'entitats, un 7,2% en acolliment, un 6,1% sense llar --al carrer, albergs, i automòbils--, un 3% en ocupació i un 0,7% en lloguer sense contracte, en un acte en el qual també ha intervingut el delegat episcopal de l'entitat, Salvador Bacardit.
En concret, el 2017 han augmentat un 36% les persones sense llar i un 28% les ocupacions, unes situacions que no es donaven en anys anteriors, i davant la qual cosa el director de Càritas de Barcelona, Salvador Busquets, ha assenyalat que a la capital catalana, "el fet diferencial de la pobresa és tenir o no habitatge", i al seu torn és un pol d'atracció per a persones sense sostre de tota Catalunya.
Davant aquesta situació, ha demanat que els grups de l'Ajuntament de Barcelona es comprometin a construir 2.000 habitatges públics cada any durant una dècada, una aposta per augmentar el parc públic --de només el 2%-- que ha esperat que reculli també Generalitat i Govern central, i ha deplorat la falta d'inversió pública a garantir l'habitatge en els últims anys.
"Els més vulnerables han sofert la crisi amb més intensitat" i la precarietat s'ha instal·lat com a forma de vida per a moltes persones, en un sistema en el qual l'escola no està garantint la fi de la desigualtat social, ha lamentat Busquets, que ha afegit que els desnonaments continuen, encara que hagi baixat la seva intensitat.
També ha deplorat que, després de finançar-se als bancs amb 61.000 milions d'euros públics, no es va aprofitar l'oportunitat que els pisos de la Sareb passessin als ajuntaments, i ha dit que sense habitatges públics, tot el que es faci "són trossos", i que estan a l'espera de saber si alguns bancs renoven o no cessions.
MARES SOLES I MIGRANTS
Els atesos per Càritas Barcelona s'han "més que duplicat des d'abans de la crisi", i Feu ha destacat que el 2017 el 55% han estat dones, i el 17% de les famílies són 'monomarentals', mentre que el 59% dels atesos són d'origen estranger i el 25% es troben en situació administrativa irregular.
Les persones migrades viuen "una carrera d'obstacles molt complicada" per regularitzar la seva situació, davant la qual cosa l'entitat reclama que s'escurci el temps per aconseguir l'arrelament social i el reagrupament familiar, desvincular el treball de la residència i que els ajuntaments compleixin l'obligació de garantir l'empadronament.
Busquets ha criticat que han detectat ajuntaments de l'àrea metropolitana que, "davant l'obligació de prestar un servei, fan empadronaments temporals" i després el retiren, i encara que ha especificat que no es tracta de la capital catalana, no ha concretat quines són perquè estan negociant actualment perquè no duguin a terme aquest procediment.
FALTA JUSTÍCIA
Sobre els migrants, Omella ha reflexionat: "Hem de tenir aquesta consciència que la Terra és de tots" i ningú va a un lloc a treure-li el treball a ningú, i citant el papa, ha destacat que existeixen al món recursos per donar de menjar al doble de persones, i si falten recursos és perquè falta solidaritat i falta justícia, i ha instat a la solidaritat i a compartir.
L'entitat ha reiterat la seva petició d'augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.000 euros, així com donar un enfocament preventiu i comunitari a la protecció a la infància i la família, actualment "insuficient", per la qual consideren necessària una prestació universal.
