La despesa mitjana per habitant se situar en 2,07 euros, un "mínim histric"
BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
Un 47% dels ajuntaments catalans gastar menys en grups musicals per a les festes majors d'enguany, segons l'estudi 'La repercussió econmica de la cancellació de les festes majors en el collectiu ARC', dels economistes Ferran Blanch i Oriol Cesena, d'Esade.
Ho han explicat aquest dimarts en el debat 'Les programacions municipals: un dels motors econmics del país', que també ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura, ngels Ponsa, i el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Cañizares.
El president de l'Acadmia de la Música, Gerard Quintana, i el president d'Associació de Representants, Promotors i Mnagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacs, també hi han intervingut.
Cesena ha explicat que el 93,3% dels municipis catalans de més de 500 habitants asseguren que celebraran festes majors aquest estiu, per que "distaran molt de les del 2019".
"MÍNIMS HISTRICS"
El 50% dels ajuntaments diu que contractar menys grups i que seran de carcter local o de menys popularitat, i el 47% afirma que gastar menys que el 2019, per la qual cosa la despesa mitjana per habitant en contractació de grups de música ser de 2,07 euros, una xifra que est en "mínims histrics".
Així, "tan sols" un 38,6% del pressupost de les festes majors es destinar a contractar grups de música, per la qual cosa, dels 41,3 milions d'euros previstos, 16 milions seran per als grups.
L'estudi ha estat encarregat per l'ARC, i el seu president ha expressat decepció amb les administracions municipals després de conixer-ne els resultats.
"UNA INCONSISTNCIA"
Segons Blanch, la dada és greu si es té en compte que els ajuntaments consideren que la programació musical és un dels actes més importants de la festa major, la qual cosa atreu més públic d'altres municipis i el que més impacte econmic genera: "Hi ha una inconsistncia".
Ha explicat que les dades reflecteixen que una bona festa major est associada a una bona contractació musical, per que els ajuntaments "semblen més preocupats en el format i la seguretat de les festes majors que en l'essncia".
Quintana ha dit que es pregunta si la música ha d'estar sustentada per aquesta "fragilitat, de dependre majoritriament del món municipal, que no respon i no es coordina", i ha suggerit que alguns dels concerts podrien no ser gratuts, com passa amb les altres disciplines artístiques.
Cañizares ha destacat que alguns ajuntaments no han centrat la contractació musical estrictament en la festa major, i que el més important és que la partida municipal dedicada a la cultura es mantingui o creixi, independentment del moment en el qual es contractin els grups.
Ponsa ha recordat al seu torn que el sector musical és el més afectat per la pandmia en l'mbit cultural, per que el pla de rescat per a tot el sector funciona des que va ser nomenat al setembre.
