El dictamen assenyala que Catalunya, Balears i Canàries són les comunitats autònomes que pitjor apliquen la Llei de Dependència
MADRID, 21 març (EUROPA PRESS) -
Un total de 38.000 persones en situació de dependència van morir durant 2017 sense haver rebut les prestacions o serveis a què tenien dret, segons el XVIII Dictamen de l'Observatori de la Dependència que alerta que diàriament van morir més de 100 persones en aquesta situació.
Aquest Observatori de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials assenyala, no obstant això, que la majoria dels paràmetres de gestió del SAAD --persones ateses, reducció de llista d'espera, increment de sol·licituds, valoracions i de serveis i prestacions lliurats-- "han millorat", però "en gran manera, a força de serveis de baix cost dirigits fonamentalment als dependents 'moderats' amb Grau I".
Així, indica que 1.264.951 persones tenien reconeguda la seva situació de dependència en finalitzar 2017, 51.018 més que l'any anterior, de les quals 954.831 persones estaven sent ateses en el Sistema, 89.267 més que un any abans; un terç d'aquestes persones són dones (65%); el 72,2% són pensionistes, i més de la meitat (54,6%) tenen més de 80 anys.
El dictamen posa de manifest que la llista d'espera de les persones que estaven pendents de rebre una prestació ascendia a 310.120 (24,5%) en finalitzar 2017, encara que són 51.078 menys que un any
abans.
No obstant això, aquesta organització reitera que, a aquest ritme, es trigaria "més de quatre anys a atendre l'actual llista d'espera" i adverteix que és "especialment preocupant" que gairebé quatre de cada deu persones desateses (120.000 persones), són depenents 'severs' i 'grans dependents'.
"Resulta que les persones amb més necessitats d'atenció són les que menys han vist reduir la seva llista d'espera, la qual cosa evidencia que les comunitats autònomes han optat per atendre a aquells que poden reduir la llista d'espera amb menors costos per al Sistema (moderats) i amb serveis de baix cost", adverteixen els autors de l'informe.
D'altra banda, el document posa en relleu que, "un any més", la despesa pública es distribueix incomplint el previst en la Llei (50%) "a causa del model de finançament i a les reduïdes quanties del nivell mínim". Així, assegura que l'Estat aporta el 20% de la despesa pública i les comunitats autònomes el 80% restant.
També assenyala que la "disminució" del finançament a les administracions autonòmiques des de juliol de 2012 fins a desembre de 2016 --reducció del nivell mínim i supressió del nivell acordat--, "suposa ja una xifra acumulada de 2.700 milions d'euros".
SUSPENEN DEU COMUNITATS AUTÒNOMES
En aquesta edició del dictamen hi ha deu comunitats autònomes amb suspens en una escala de zero a deu. Les que obtenen pitjors resultats a nivell global són Catalunya (2,5) Balears (2,14) i Canàries (1,8), que contrasten amb els de Castella i Lleó (9,3), Castella-la Manxa (8,2) i Andalusia (6,4).
"La millora en les comunitats amb menor desenvolupament fa que es redueixin les diferències, si bé segueixen existint grans desigualtats entre territoris, tant en cobertura com en models de gestió", sostenen els autors de l'informe.
Alerten també que algunes autonomies "tindran molt difícil recórrer el camí que els queda sense un canvi dràstic de model d'atencions i una injecció financera específica".
